Educació emocional i benestar: la base invisible de tot aprenentatge

“Els valors són horitzons de referència que ens conviden a viure una vida més humana, més plena i més oberta als altres.”
— Francesc Torralba

Hi ha aprenentatges que es poden mesurar fàcilment: llegir, escriure, resoldre problemes matemàtics, etc. I n’hi ha d’altres que, tot i ser menys visibles, sostenen tots els altres. El benestar emocional és un d’aquests fonaments silenciosos sense el qual tota la resta trontolla.

Al Read&Think d’aquest mes, parlem de gestió emocional, d’educació emocional i de com el nostre cervell és pura emoció (encara que es pensi el contrari).

Què és el benestar emocional (i per què se’n parla tant)?

Comencem pel principi. Abans de parlar de benestar emocional, cal entendre què és exactament. El benestar emocional és l’estat d’ànim òptim al qual aspirem totes les persones: aquells moments en què, senzillament, ens sentim bé. No sempre sabem exactament per què ens sentim senzillament bé, però normalment són moments que venen acompanyats de serenitat, d’eufòria, d’alegria, de bona companyia o d’un sentiment de plenitud.

Ara bé, no és només una qüestió d’emocions positives. El benestar emocional té a veure, sobretot, amb la relació que establim amb totes les emocions —també amb la tristesa, la por o la ràbia— i amb la capacitat de comprendre-les, regular-les i integrar-les.

A més, no es construeix només des de l’àmbit emocional, sinó des de l’equilibri entre diferents dimensions: la física, la mental, la relacional i la interior. No hi pot haver benestar emocinal si l’àmbit físc està totalment deixat, o si l’àmbit relacional està abandonat.

Quan aquest equilibri existeix, som més capaços d’afrontar dificultats, adaptar-nos als canvis i conviure amb els altres de manera més empàtica i estable. No està pas malament, oi?

Com es construeixen les emocions al cervell?

Les emocions són respostes del nostre cervell davant d’allò que vivim. Quan percebem una situació, el cervell la interpreta i activa una resposta emocional que també es manifesta al cos: canvis en la respiració, el ritme cardíac o la tensió muscular.

Tal com explica Antonio Damasio, neurocientífic i neuròleg portugués, no tenim emocions només al cervell, sinó en tot el cos. El cervell interpreta aquests senyals corporals i els dona significat.

Amb el temps, les experiències emocionals deixen empremta. Si una situació es repeteix o és intensa, el cervell crea connexions que fan que reaccionem de manera semblant en el futur. Així es construeix la nostra manera habitual de sentir i reaccionar.

Segons Daniel J. Siegel, professor clínic de psiquiatria a l’Escola de Medicina de la Universitat de Califòrnia (UCLA), aquestes experiències configuren patrons emocionals: el cervell aprèn què és segur i què no a partir del que vivim, especialment en la infància.

Quan aquest sistema es veu desbordat —per estrès sostingut o manca de seguretat emocional—, el cervell pot entrar en el que anomenem mode supervivència. En aquest estat, prioritza reaccionar ràpid davant possibles amenaces i deixa en segon pla funcions més complexes com la reflexió, la regulació o l’atenció, i conseqüentment, l’aprenentatge.

Si les experiències emocionals configuren la nostra manera de sentir, interpretar i reaccionar davant del món, es fa evident que no es tracta d’un procés espontani o aleatori. És una construcció progressiva. 

El cervell està en constant desenvolupament i, tot i que aminori el pas a mesura que ens fem grans, sempre manté la seva neuroplasticitat, és a dir, la seva capacitat de canviar i de crear nous camins neuronals. 

Per tant, si les emocions es poden construir, es poden educar; es pot educar la manera en què es construeixen les connexions emocionals cerebrals per aconseguir que les interaccions entre emocions siguin més estables i més equilibrades.

És aquí on l’educació emocional pren tot el seu sentit: com l’eina que ens permet acompanyar aquest desenvolupament de manera conscient i estructurada.

Per què és necessària l’educació emocional?

Com dèiem, si el benestar emocional és la base, l’educació emocional és el camí per construir-lo. Per això és fonamental començar a construir-lo quan abans millor. Tot el que tinguem fet des de la primera infància serà profitós per quan arribi l’adolescència i el seu terratrèmol d’emocions. A continuació, desglossarem en quins àmbits impacta directa i positivament l’educació emocional.

1. Per a la convivència

Una bona educació emocional permet entendre què sentim i què senten els altres i situar-nos a nosaltres en un context més gran que nosaltres mateixos, és a dir, desenvolupar empatia, una millor comunicació i una major capacitat de resolució de conflictes.

La convivència no depèn només de normes, sinó de la capacitat de gestionar emocions com la frustració, la ràbia o la inseguretat en un entorn compartit. Intentar suprimir aquestes emocions MAI és la respota correcta, ja que acabaran tornant en forma de boomerang en el moment més inesperat i amb més virulència.

2. Per a l’èxit de l’aprenentatge

Un infant que se sent segur, tranquil i reconegut està en disposició d’aprendre.
En Daniel J. Siegel, parla d’“integració”: quan un infant se sent segur, escoltat i acompanyat, el cervell pot connectar emoció i pensament de manera equilibrada, i funcionar millor, més ràpid, integrant aprenentatges de manera més sòlida.

En canvi, quan hi ha estrès sostingut o manca d’acompanyament emocional, el cervell funciona en mode de supervivència. I en aquest estat, l’aprenentatge es veu directament afectat, perquè el cervell no és capaç de treballar en aspectes com l’atenció, la memòria, la regulació o la motivació. 

L’educació emocional no només millora el benestar: millora directament el rendiment acadèmic.

3. Per a la construcció de valors

Els valors no s’aprenen només des del discurs, sinó des de l’experiència emocional.

Tal com hem explicat en altres ocasions, podem imaginar els valors com els maons amb què construïm la nostra llar interior. Valors com el respecte, la generositat, el perdó o el compromís donen estabilitat a aquesta estructura.

Aquesta idea connecta amb tradicions com l’estoïcisme —amb figures com Sèneca o Marc Aureli— que situaven la virtut com a camí cap a l’equilibri interior.

4. Per a la gestió de l’estrès acadèmic

L’estrès forma part de la vida, i sobretot dels joves estudiants de Batxillerat. Però no és necessàriament negatiu: pot ser un motor que ens activa i ens ajuda a superar reptes. El problema apareix quan esdevé sostingut o desbordant.

L’educació emocional ofereix eines per gestionar-lo:

• diferenciar què podem controlar i què no i acceptar-ho
  
• reduir la sobreestimulació
  
• aprendre a posar límits protectius
  
• rebaixar l’autoexigència
  
• incorporar espais de descans i regulació
  

Amb una bona gestió emocional, es pot aconseguir que l’estrès sigui adaptatiu, i no un factor de risc per a la salut mental.

Sense emoció, no hi ha presa de decisions significativa ni aprenentatge profund.
Antonio Damasio

Quins resultats té una bona educació emocional?

Els beneficis no són només teòrics, sinó observables.

Diversos estudis en l’àmbit de l’educació emocional i l’aprenentatge socioemocional mostren que els infants que desenvolupen aquestes competències:

• tenen millor rendiment acadèmic
• presenten menys problemes de conducta
• milloren les seves habilitats socials
• tenen més capacitat de resiliència
  

Investigadors com Rafael Bisquerra han destacat que l’educació emocional té un impacte directe en el benestar personal i en la convivència social. En definitiva, no només aprenen més: viuen millor i conviuen millor.

Com treballem l’educació emocional a La Salle Bonanova?

A La Salle Bonanova, entenem l’educació emocional com una part estructural del projecte educatiu.

Per això:

• treballem la interioritat, l’autoconeixement i la gestió emocional des de ben petits.
  
• formem el professorat en competències emocionals.
  
• generem entorns segurs i de confiança a l’aula.
  
• acompanyem de manera personalitzada cada alumne des de I3 fins a Batxillerat
  

L’objectiu no és només formar bons estudiants, sinó persones equilibrades, responsables i capaces de viure amb sentit i esperit crític.

Últimes reflexions

En un món accelerat i exigent, el benestar emocional no és una opció complementària. És una necessitat. Educar emocionalment és posar les bases perquè tot el que vingui després, perquè l’adult/a que vingui després amb els seus aprenentatges, relacions i decisions, estigui construit des de la integritat, la dignitat i l’empatia, i no des de la feblesa d’esperit, l’enveja o la por.

Molts dels personatges que actualment governen grans nacions arreu del món, segurament no van tenir l’educació emocional necessària, ni van estar acompanyats mentre el seu cervell sentia coses que no sabien comprendre ni encaixar, perquè si hagués estat així, avui no els veuríem actuar des de la por, la incomprensió i la manca d’empatia cap a no només les nacions que menyspreen, si no cap a totes les persones del món que es veuen afectades pels seus capricis.

Perquè, al cap i a la fi, no hi ha raó sense emoció, i l’emoció pot ser incendi o pot ser flama que escalfa i comforta, però no deixa de ser una capacitat que mou muntanyes.

Desitgem que us hagi semblat interessant el Read & Think d’aquest mes. Gràcies per llegir-nos

Equip de La Salle Bonanova

FONTS:

https://www.rafaelbisquerra.com

https://aprendemosjuntos.bbva.com/especial/desmontando-mitos-sobre-los-adolescentes-daniel-j-siegel

https://www.ted.com/talks/lisa_feldman_barrett_you_aren_t_at_the_mercy_of_your_emotions_your_brain_creates_them

https://lamenteesmaravillosa.com/frases-de-antonio-damasio

https://books.google.es/books?id=0JXyuL37CbYC&pg=PT2&hl=es&source=gbs_toc_r&cad=2#v=onepage&q&f=false

https://casel.org/fundamentals-of-sel/what-does-the-research-say/

https://www.pageseditors.cat/ca/cent-valors-per-viure.html