Com podem mantenir els valors humans en una societat cada cop més tecnològica?

Vivim en una època marcada per la revolució tecnològica. La intel·ligència artificial, la digitalització i l'automatització han transformat la manera com treballem, ens informem i ens comuniquem. Aquest progrés té múltiples avantatges, però també genera nous reptes que no podem ignorar. Un dels més rellevants és com garantir que la tecnologia no substitueixi o dilueixi els valors humans essencials, debilitant les relacions personals i deshumanitzant la societat.

En el Read & Think d'aquest mes parlem d'ètica algorítmica, o algorètica, i de com la tecnologia ha d'estar al servei de la dignitat de les persones i de les societats, ja que som els mateixos humans qui creem els algoritmes que després regiran el funcionament de gairebé tot el que utilitzem.

Realment connectats?

Quan pensem en tecnologia, immediatament pensem en comunicació, globalització, interconnexió. Això és el que ens venen les grans multinacionals, que tot aquest ‘muntatge’ serveix perquè estiguem més a prop, perquè ens sentim més part de la comunitat. Però realment és així? Paradoxalment, encara que tenim els mitjans, la realitat és que no.

Les comunitats (del barri, de la parròquia, del veïnat) no estan en el seu millor moment. Sovint no coneixem ni tan sols els nostres veïns ni les dificultats reals per les quals poden estar passant. No ens coneixem entre nosaltres… i potser no volem fer-ho, o ja no sabem com fer-ho? Hem perdut la nostra capacitat d’empatitzar amb qui tenim més a prop?

Des que les xarxes que ens havien de permetre estar més propers han irromput a les nostres vides, per tot arreu apareixen resultats d'estudis que parlen sobre l’augment de depressió, cada cop en edats més primerenques, solitud, aïllament i altres problemes de salut mental. Les xarxes socials i les plataformes digitals han revolucionat la comunicació, però sovint fomenten interaccions superficials i efímeres. La presència constant de pantalles en la nostra vida quotidiana pot provocar un distanciament emocional i una disminució de la capacitat d'escoltar, empatitzar i comprendre els altres. 

Diferents estudis han analitzat aquest fenomen. Un estudi de la Universitat de Baylor (EUA) va seguir 7.000 adults i va concloure que tant l'ús passiu com actiu de les xarxes socials estan associats a un augment en la sensació de solitud. Això suggereix que les interaccions digitals no sempre cobreixen les necessitats socials que es satisfan a través de la comunicació presencial. Un altre estudi, publicat a l'American Journal of Preventive Medicine, va revelar que els adults joves que utilitzen les xarxes socials més de dues hores al dia tenen el doble de probabilitats de sentir-se socialment aïllats en comparació amb aquells que les fan servir menys de 30 minuts diaris.

Això ens porta a una reflexió fonamental: quin tipus de societat volem construir?, i amb què l’estem construint?, per què ho estem fent així?, es podria fer de manera diferent?

El Dr. Francesc Torralba, filòsof i professor de la Facultat de Filosofia de La Salle-URL, defensa que la tecnologia ha d'estar guiada per una ètica clara i uns principis que garanteixin el respecte per la llibertat i la individualitat de cada persona. Sense aquests principis, la societat corre el risc de perdre el seu rumb i de perdre la capacitat de protegir la seva privacitat i, per tant, la seva llibertat.

L'ètica algorítmica i la 'algorètica' de Paolo Benanti

Segons el filòsof Francesc Torralba, l'ètica algorítmica ha de situar la dignitat humana al centre del desenvolupament tecnològic. Però què és l’ètica algorítmica? I, sobretot, què és i com funciona un algoritme? I per què n’estem parlant?

En primer lloc, un algoritme és bàsicament un conjunt de passos o instruccions que se segueixen per resoldre un problema o fer una tasca específica, la qual pot ser d’índole molt diversa, en funció de la situació: des d’endreçar una llista alfabèticament fins a trobar el camí més curt entre dos punts en un mapa.

El punt clau és que l'algoritme ha de ser clar, eficient i seguir un procés lògic. Si els passos no són clars o no segueixen l'ordre correcte, el resultat no serà l'esperat.

En segon lloc, estem parlant d’algoritmes perquè són les peces fonamentals del trencaclosques que és la nostra societat actual. Avui en dia, parlar d’algoritmes és com parlar de pedres, paper i fusta en èpoques anteriors. Són a la base de gairebé tot el que construïm. El problema és: qui decideix com es construeix la societat quan aparentment ningú decideix, perquè en principi “ho fa l’algoritme”?

Aquesta absència de “responsabilitat tangible” és la que està generant problemes greus i profunds en la societat. Perquè els algoritmes, tot i no tenir consciència, han estat creats per algú i són vulnerables als biaixos per gènere, ètnia, religió o classe social.

Suposem que, per seleccionar un candidat per a un lloc de treball, es demana a un algoritme que busqui el millor candidat segons certs paràmetres. Si no s'han tingut en compte possibles biaixos, l'algoritme podria basar-se en els perfils de candidats que ja han ocupat aquest lloc anteriorment. Si, per exemple, aquest lloc només ha estat exercit per homes a causa d'una desigualtat històrica, l'algoritme tendirà a considerar només homes entre els possibles candidats. Com a resultat, encara que hi hagi una dona que sigui una excel·lent candidata, l'algoritme no la tindrà en compte, simplement perquè no hi ha hagut dones en aquest lloc en el passat.

Aquest és només un dels molts exemples en què un algoritme mal dissenyat pot distorsionar la realitat.

Aquí és on entra l’ètica algorítmica.

Gràcies als algoritmes es prenen decisions, moltes al llarg del dia, i si no tenim en compte els biaixos aplicats a aquests, estarem prenent decisions esbiaixades.

Què és l’ètica algorítmica

L'ètica algorítmica analitza les implicacions morals derivades de l'ús creixent d'algoritmes en àmbits clau com la justícia, la salut o les xarxes socials. Aquests sistemes poden prendre decisions que afecten directament les nostres vides, i si no són dissenyats amb una reflexió ètica adequada, poden perpetuar desigualtats o generar discriminacions.

El teòleg i filòsof Paolo Benanti ha proposat el concepte de 'algorètica', una disciplina que busca desenvolupar un marc ètic per guiar la creació i aplicació de sistemes d'intel·ligència artificial. Segons Benanti, la tecnologia ha d'estar al servei del bé comú i garantir que els algoritmes respectin la dignitat humana. Un aspecte clau de la seva proposta és la necessitat d'una governança responsable de la IA, que eviti el risc de “l'algocràcia”, un sistema on les decisions les prenen únicament algoritmes sense supervisió humana.

Així, la 'algorètica' defensa tres principis fonamentals:

• Transparència: Els algoritmes han de ser comprensibles per garantir una avaluació ètica efectiva.
• Responsabilitat: Els creadors i usuaris de la IA han d'assumir les conseqüències de les seves decisions.
• Inclusió: La tecnologia ha de considerar la diversitat i evitar els biaixos que discriminin.

Tant Benanti com el Dr. Torralba, van en la mateixa línia de treballar per a una “ètica de la transparència per saber com s'han fet els algoritmes, qui els ha fet i quins criteris s'han seguit", en paraules del mateix Torralba. 

Torralba també exigeix la creació de comitès d'ètica d'intel·ligència artificial interdisciplinaris i independents que s'ocupin de revisar que els algoritmes respecten el marc de la Constitució i de la Declaració Universal de Drets Humans. A més, considera necessari i fonamental que es creïn “comunitats interdisciplinàries entre enginyers i filòsofs, matemàtics i humanistes, físics i teòlegs”. 

Construint un futur tecno-humanista

El progrés tecnològic és imparable, però el seu impacte en la societat dependrà de com el gestionem. Si posem la tecnologia al servei dels valors humans, podrem construir un futur on la innovació i la humanitat vagin plegats. La clau està a trobar l'equilibri: aprofitar els avantatges de la tecnologia sense perdre de vista la nostra essència com a persones.

Com afirma Torralba, és imprescindible establir un debat públic i interdisciplinari sobre el paper de la tecnologia en la nostra societat. L'ètica no ha de ser un fre al progrés, sinó una guia per assegurar que el futur que construïm sigui just, inclusiu i respectuós amb la dignitat humana.

És necessari no perdre de vista els valors genuïnament humans que cap algoritme pot replicar: l'empatia, la compassió, la generositat, la justícia i la capacitat d'estimar. Aquests principis són els veritables fonaments de qualsevol societat cohesionada i justa. La tecnologia pot ajudar-nos a ser més eficients, però no pot substituir l'essència de la nostra humanitat. En un món cada cop més digital, hem de recordar que la nostra riquesa no es mesura en dades, sinó en la qualitat de les nostres relacions humanes.

I per últim, però no menys important, és recordar que ara som a temps de construir les bases de la societat que tindrem d’aquí a uns anys, creant lleis que ens protegeixin en l’esfera virtual i algoritmes que ens respectin, dignifiquin i no ens discriminin. Lleis que protegeixen les nostres dades, la nostra privacitat, el nostre dret a la intimitat, el dret a protegir la nostra figura virtual quan ja no hi siguem, etc. Ara, és el moment de plantejar totes aquestes bases, perquè aquesta és una tecnologia incipient (si ho comparem amb moltes altres) i és ara quan hem de mirar i imaginar, les possibles conseqüències negatives d'aquesta, els possibles perills i, per tant, crear els tallafocs necessaris per evitar-los.

Com diu la filòsofa Adela Cortina, creure que les IA i els algoritmes ho poden solucionar tot, és perillós, ja que dilueix la responsabilitat humana que hi ha darrere la tecnologia.

I fins aquí el Read & Think d’aquest mes. Desitgem que us hagi fet reflexionar amb nosaltres.

Estarem encantats de rebre les vostres reflexions i preguntes al correu comunicacio@lasalle.cat.

L’equip de La Salle Bonanova

FONTS I PROPOSTES DE LECTURA

Llibres

La Era Digital: Teoría del cambio de época: persona, familia y sociedad – Paolo Benanti

L’ètica algorítmica - Francesc Torralba 

PRIVACIDAD ES PODER: DATOS, VIGILANCIA Y LIBERTAD EN LA ERA DIGITAL

Datos, vigilancia y libertad en la era digital – Carissa Véliz

Podcast

Algoretica - Paolo Benanti - Festival di Filosofia (EN ITALIÀ)

LECTURES

https://www.salleurl.edu/ca/el-dr-francesc-torralba-reflexiona-sobre-els-reptes-actuals-de-letica-i-lhumanisme-tecnologic

https://elpais.com/tecnologia/2024-10-11/adela-cortina-filosofa-me-parece-sumamente-peligroso-decir-que-la-ia-puede-solucionarlo-todo.html?utm_source=chatgpt.com