L’impuls creatiu: la creativitat com a motor d’aprenentatge

22 de gener de 2026

Read&Think

Sovint es pensa la creativitat com un aspecte totalment lligat a l’art, a la pintura o el dibuix, i com a tal, secundari en el món de resultats mesurables en què vivim.

Tanmateix, res més allunyat de la veritat.

La creativitat és a la base d’allò que ens defineix com a éssers humans: la capacitat intrínseca que tenim per resoldre problemes, afrontar reptes i adaptar-nos a noves situacions. La causant de tota la innovació que tant valorem és la creativitat i

la impulsora de la voluntat per superar els nostres límits coneguts, és la creativitat.
Poques habilitats són tan necessàries avui dia com la creativitat, i tot això sovint no se la té en compte.

Al Read & Think d’aquest mes i per començar l’any amb impuls, parlem de creativitat: què és, quins tipus hi ha i idees per a millorar-la.

Què és la creativitat?

Per començar aquest article amb bon peu, és important entendre què és realment la creativitat, com es forma, d’on ve.

Doncs bé, una cosa científicament segura és que la creativitat no és un do reservat a artistes o genis excepcionals. És una capacitat humana universal, present en tots els infants, que es manifesta quan connectem idees, explorem possibilitats i donem forma a allò que encara no existeix. És, com apuntava Vigotski, (el “Mozart soviètic de finals del s.XIX de la Psicologia”) una activitat profundament humana que neix de l’experiència i de la interacció social i projecta el pensament cap al futur.

Ser creatiu no significa només produir alguna cosa nova, sinó atrevir-se a pensar diferent (la part més complicada), a sortir de les respostes previsibles, a assumir el risc de no saber exactament on portarà una idea. En aquest sentit, la creativitat és també una actitud vital: curiosa, oberta i compromesa amb la realitat.

Els tipus de creativitat: una mirada neuroeducativa

Quan parlem de creativitat en educació, és important allunyar-nos de visions simplistes o romàntiques. La recerca neurocientífica i pedagògica contemporània coincideix a assenyalar que la creativitat no és una habilitat única ni localitzable en una sola àrea del cervell, sinó un procés complex que emergeix de la interacció entre diferents xarxes neuronals i formes d’intel·ligència.

Des de la neurociència, sabem avui que els processos creatius impliquen principalment tres grans xarxes cerebrals:

la xarxa per defecte, relacionada amb la imaginació i l’associació lliure.
la xarxa executiva, vinculada al control, la planificació i l’avaluació.
la xarxa de saliència, que permet detectar quines idees mereixen ser desenvolupades.

La creativitat, per tant, no és només “deixar fluir” (concepte que ha devaluat força la profunditat de la creativitat), sinó també saber ordenar, revisar i donar forma a les idees.

Tornant amb Vigotski, «la imaginació no és oposada a la realitat, sinó una forma específica de relació amb ella». En altres paraules, la creativitat humana es construeix a partir de l’experiència, del llenguatge i de la interacció social; no és una evasió del món, sinó una manera d’anticipar-lo i transformar-lo. Si ens tanquéssim en una cova, sense cap estímul ni cap relació amb d’altri, no podríem ser creatius, perquè no tindríem res sobre el que construir.

En educació, cal entendre la creativitat com un procés cultural i compartit, no com una capacitat purament individual, és a dir, cal defugir la idea de la musa, de la inspiració màgica i del geni, perquè la creativitat és compartida.

Altres maneres d’entendre o organitzar els diferents tipus de processos lligats a la creativitat, és la Teoria de les Intel·ligències Múltiples de Howard Gardner.

La teoria d’en Gardner, sosté que «no hi ha una única intel·ligència, ni una sola manera de ser intel·ligent», i això té conseqüències directes sobre com reconeixem i promovem la creativitat.

Cada intel·ligència —lingüística, lògico-matemàtica, visual-espacial, musical, corporal, interpersonal, intrapersonal o naturalista— pot expressar-se creativament. Hi ha alumnes que despleguen la creativitat a través de la paraula; d’altres, mitjançant el moviment, la música, la resolució de problemes o la capacitat de comprendre i cuidar l’entorn. Reconèixer aquesta pluralitat no és només una qüestió metodològica, sinó una qüestió de justícia educativa: no tots els talents creatius adopten la mateixa forma ni els mateixos llenguatges.

L’error com a part fonamental de la creativitat i l’aprenentatge

Quan pensem creativament, formulem hipòtesis, provem alternatives i connectem idees noves; en aquest procés, equivocar-se no és una excepció, sinó una part necessària del camí.

La neurociència mostra que el cervell aprèn especialment quan es produeix un desajust entre allò que esperava i allò que passa. Aquest “error de predicció” activa la plasticitat neuronal i afavoreix aprenentatges més profunds i flexibles. Com recorda Stanislas Dehaene, un neurocientífic cognitiu francès, «el cervell aprèn quan s’equivoca i corregeix».

Quan l’error és penalitzat, el cervell entra en mode defensiu: es redueix el risc, es busquen respostes segures i es limita el pensament divergent. Ken Robinson ho expressava amb claredat: «si no estàs disposat a equivocar-te, mai crearàs res d’original».

Des d’una mirada educativa, l’error no és un fracàs, sinó informació valuosa. És el que permet revisar, ajustar i millorar les idees. Crear implica assaig, revisió i temps. Per això, educar la creativitat vol dir construir entorns on equivocar-se sigui possible, segur i pedagògicament significatiu.

«La creativitat és tan important en educació com l’alfabetització, i li hauríem de donar el mateix estatus». – Ken Robinson (1950- 2020), expert en educació britànic, especialitzat en creativitat.

Per què la creativitat és necessària avui

La creativitat és una competència essencial per diverses i fortes raons:

Ajuda a resoldre problemes complexos, quan no hi ha una única resposta correcta.
Fomenta el pensament crític, en qüestionar allò que es dona per fet.
Enforteix l’autoestima i la resiliència, perquè ensenya que equivocar-se forma part del procés.
Afavoreix la col·laboració, ja que crear sovint implica escoltar, dialogar i construir conjuntament.

En un món incert, educar la creativitat és preparar els infants i joves no només per adaptar-s’hi, sinó per participar activament en la seva transformació i també per avançar-se a possibles esdeveniments, o per tenir plans alternatius per reaccionar.

Com podem estimular la creativitat des de casa

La família pot ser un espai privilegiat per al desenvolupament creatiu si s’ofereixen temps, confiança i llibertat. Algunes idees senzilles però poderoses:

Jocs oberts sense instruccions tancades: construir, inventar històries, dramatitzar.
Temps no estructurat, on l’avorriment es converteix en motor d’imaginació.
Materials simples i versàtils: paper, caixes, colors, objectes quotidians.
Lectures que obrin preguntes i converses, més que donar respostes immediates.
Adults que comparteixin els seus propis processos creatius, mostrant que crear és part de la vida adulta.

A casa, com a l’escola, la clau és no jutjar prematurament, no resoldre els problemes nosaltres i deixar espai perquè explorin, acompanyar acceptant respostes no convencionals i confiar.

Com desenvolupem la creativitat a La Salle Bonanova

A Infantil: explorar, jugar, imaginar

A la primera infància, la creativitat floreix de manera natural quan l’entorn ho permet. El joc lliure, l’experimentació sensorial i el joc simbòlic són els grans motors creatius d’aquesta etapa. Crear espais rics en materials oberts, plantejar preguntes sense una resposta única i respectar els ritmes propis de cada infant són accions educatives profundament creatives. En aquesta etapa, aprendre i crear són pràcticament el mateix procés.

A Primària: connectar, investigar, expressar

A Primària, la creativitat pot integrar-se de manera transversal mitjançant projectes interdisciplinaris. Quan l’alumnat investiga, formula hipòtesis, crea relats o busca solucions col·lectives, està exercitant un pensament creatiu estructurat. És important fomentar entorns on l’error no sigui penalitzat, sinó llegit com una oportunitat d’aprenentatge, i on el treball cooperatiu ajudi a ampliar mirades i idees.

A Secundària: pensar críticament, crear amb sentit

A l’adolescència, la creativitat esdevé una eina clau per construir identitat i criteri propi. Projectes vinculats a problemes reals, debats, reptes socials o creacions amb impacte comunitari permeten canalitzar aquesta capacitat creativa cap a un pensament més crític i compromès. Aquí, més que mai, cal valorar els processos, no només els resultats, i donar espai a la reflexió personal sobre com es construeixen les idees.

La creativitat com a medi de creixement personal i formatiu

Com deia Ken Robinson, la creativitat no és un luxe (i esperem que no ho esdevingui mai) sinó una competència bàsica que tots tenim des de la infància.

Si desmitifiquem la idea del geni, del nen o nena que neix amb una creativitat molt superior a les altres i comencem a creure que tots podem ser creatius, que la creativitat, com qualsevol altra disciplina, s’aprèn, es practica i s’enforteix, aconseguirem posar-la allà on li correspon, al centre de l’educació, perquè és un motor de transformació, innovació i desenvolupament en tots els àmbits.

Quan un metge o metgessa, fa un diagnòstic innovador que ningú hauria deduït, és creatiu.

Quan un investigador/a en física, química o matemàtiques, troba una nova fórmula o teoria, és creatiu.

Quan un cuiner o cuinera, descobreix una nova manera de combinar els ingredients és creatiu.

El repte i l’oportunitat de l’educació contemporània és fer de cada nen i jove no només un estudiant competent, sinó un creador de mons i de sentit.

Apostar per la creativitat és apostar per una educació que no es limita a transmetre coneixements, sinó que forma persones capaces d’imaginar, discernir i construir món.

BONUS TRACK

Compartim amb vosaltres un llistat de llibres que a nosaltres ens han inspirat i que confiem que us puguin resultar d’allò més interessants per jugar amb la creativitat amb els vostres fills i filles:

Conexiones: La palabra y el objeto como fuentes de creación

Dibujar animales y comprenderlos

Abitar el error

Lecciones de creatividad de Sister Corita

Un diario visual

Conexiones creativas: La herramienta secreta de las mentes innovadoras

Roba como un artista

En aquest enllaç en trobareu molts més.

Fins a la pròxima Read & Think,

Equip de La Salle Bonanova