En un món trepidant, ple de fake news, scrolling infinit i pantalles arreu, llegir s’ha convertit en una manera de posicionar-se davant la vida. Una forma d’aturar-se, pensar, fer-se preguntes, cercar respostes i rebel·lar-se contra el ritme frenètic que ens atropella, des del matí fins al vespre. Ser lector avui és adoptar una manera d’estar al món, una actitud desperta i crítica davant del que ens arriba.
Però no sempre ha estat així, ja que la lectura és quelcom recentment nou, i la nostra habilitat lectora, no està escrita a la genètica, sinó que és totalment cultural.
En el Read & Think d’aquest mes, reflexionem sobre què és la lectura, què es necessita per llegir i que ens pot aportar llegir en el context mundial actual.
Què vol dir llegir? Allò que sembla obvi, però no ho és
Parlar de lectura sovint sembla senzill. Llegir és una activitat quotidiana, present a l’escola, a la feina, a la vida personal. I, tanmateix, darrere d’aquest gest aparentment obvi s’hi amaga una de les habilitats cognitives i culturals més complexes que ha desenvolupat la humanitat. Llegir no és només descodificar paraules: és comprendre, interpretar, connectar, qüestionar i, en última instància, construir coneixement.
Des del punt de vista neurocientífic, la lectura no és una habilitat innata. A diferència del llenguatge oral, no estem genèticament programats per llegir. El cervell humà ha hagut d’“adaptar” circuits preexistents —destinats inicialment al reconeixement visual, al llenguatge oral i a la memòria— per fer possible la lectura. És el que Stanislas Dehaene – neurocientífic cognitiu francès – descriu com el reciclatge neuronal.
Si us hi fixeu, per què hem d’aprendre a llegir amb algú que ens ensenya? A caminar hi aprenem sols. La raó d’això és que la lectura no està codificada genèticament. És una habilitat cultural recent: només existeix amb la invenció de l'escriptura fa uns ~6 000 anys. Per això cal aprendre-la amb exposició, pràctica i estimulació afectiva.
Què li passa al nostre cervell quan llegim?
Moltes coses. Moltíssimes de fet. Quan llegim, s’activen simultàniament àrees visuals, lingüístiques, semàntiques, emocionals i associatives, és una de les activitats més complexes que realitza el nostre cervell, ja que no es tracta només de reconèixer lletres i comprendre el significat literal de les paraules.
Una part essencial de la lectura —i una de les més exigents— és la capacitat de fer inferències. Llegir implica deduir informació que no està explícitament escrita, establir relacions entre idees, anticipar conseqüències, interpretar intencions i connectar el text amb coneixements previs.
Les inferències són el mecanisme que transforma la lectura en comprensió profunda. Sense elles, el lector pot descodificar frases correctament però no captar el sentit global del text. És per això que molts alumnes “llegeixen” però no entenen, o entenen fragments sense poder explicar què diu realment un text.
Des del punt de vista cerebral, fer inferències activa xarxes complexes de memòria, raonament i integració semàntica. És un procés costós, que requereix atenció sostinguda i temps. Quan llegim de manera superficial o en diagonal, aquest mecanisme pràcticament no s’activa, i el resultat és una comprensió fràgil i poc transferible.
Aquest procés requereix temps, atenció i pràctica. Llegir ràpidament no és sinònim de llegir bé. La fluïdesa lectora —la capacitat de reconèixer paraules de manera automàtica— és important, però només és un mitjà: el veritable objectiu és la comprensió profunda.
A banda de totes aquests efectes esmentats, llegir té un efecte primordial, ancestral gairebé, que és que no et deixa indiferent, per molt petit que sigui el text quelcom ha fet en tu: t’ha fet visualitzar, t’ha fet emocionar, t’ha fet preguntar-te alguna cosa, t’ha donat una resposta, t’ha imaginar… Ens agrada molt aquest petit fragment que hem trobat als bauls perduts d’internet, que ho expressa amb molta força i claredat:
El lector compromès dialoga amb el text mentre llisca els ulls (reprodueix l'audiollibre, toca el relleu del braile). La ment se sacseja mentre les lletres penetren. M'agrada. No m’agrada. Sento el mateix. No hi estic d'acord. Jo crec que... Ningú no surt indemne d'un llibre. Les conseqüències, això sí, són unipersonals.
Publicació de Per Què Llegir Argentina
De l’oralitat a l’escriptura: quan el coneixement es pot pensar
El pas de l’oralitat a l’escriptura va suposar una transformació radical –però gradual, no va succeir de cop– de la manera com els humans pensem i transmetem el coneixement. En cultures orals –en queden algunes a l’Amazònia, Papua Nova Guinea, Austràlia…– el saber depèn de la memòria, del context i de la repetició i es traspassa mitjançant cançons, històries, rituals i mites. Amb l’escriptura, el pensament es fixa, es pot revisar, contrastar i analitzar amb distància.
Walter J. Ong –educador, filòsof, historiador cultural i professor de filologia anglesa– assenyalà que l’escriptura no és només una tecnologia, sinó una manera diferent d’organitzar el pensament. Gràcies als textos escrits podem:
- acumular coneixement al llarg del temps
- comparar idees
- construir arguments complexos
- rellegir i repensar.
Llegir, doncs, no és només accedir a informació: és aprendre a pensar de manera estructurada.
Llegir avui: entre la sobreinformació i la fragilitat de la veritat
Llegir en l’actualitat implica un repte nou: discernir què és veritat en un entorn on la informació falsa circula amb la mateixa forma que la informació rigorosa. Titulars, notícies, opinions i continguts manipulats conviuen en un mateix espai digital.
Des de la psicologia cognitiva sabem que el cervell tendeix a associar familiaritat amb veritat. És l’anomenat efecte de veritat il·lusòria: una informació repetida moltes vegades pot semblar certa, encara que no ho sigui. Quan llegim de pressa, cansats o sense esperit crític, aquest biaix s’intensifica.
En aquest context, la lectura profunda esdevé una eina de protecció intel·lectual. Llegir bé ja no és només entendre el text, sinó preguntar-se:
- qui l’ha escrit (hi ha fonts més autoritzades que d’altres)
- amb quina intenció (on es posa el focus de l’article)
- quines fonts utilitza (citar fonts concretes ajudar a tenir una traçabilitat de l’origen de la informació).
- què diu i què omet (què es deixa per explicar? potser allà hi ha un tros de veritat que no interessa dir?)
Com apunta Maryanne Wolf – directora del Centre per a la Dislèxia, Diversitat Estudiantil i Justícia Social de la Universitat de Califòrnia, entre d’altres –llegir profundament implica inferir, analitzar, establir connexions i qüestionar. Sense aquestes habilitats, el lector esdevé vulnerable: no perquè no llegeixi, sinó perquè llegeix sense eines.
Llegir en un món d’atenció fragmentada
A aquest repte s’hi afegeix un altre: la dificultat creixent per mantenir l’atenció. Vivim envoltats de pantalles, notificacions i estímuls que fragmenten constantment la nostra concentració. Aquest entorn afavoreix la lectura en diagonal: escanejar textos, buscar paraules clau, saltar d’un contingut a un altre.
Aquesta manera de llegir no és negativa en si mateixa. És útil per orientar-se ràpidament o seleccionar informació. Però no construeix coneixement profund. La lectura profunda requereix atenció sostinguda, silenci cognitiu i temps.
Des del punt de vista neurocognitiu, quan llegim de manera fragmentada:
- la informació difícilment es consolida a la memòria a llarg termini,
- disminueix la capacitat d’establir relacions entre idees,
- el pensament esdevé més superficial.
El cervell és plàstic: s’adapta al que practica. Si només entrenem l’escaneig ràpid, el cervell perd habilitat per a la lectura lenta, reflexiva i complexa. Com assenyala Nicholas Carr, autor de cèlebres llibres com “Superficiales: ¿Qué está haciendo Internet con nuestras mentes?”, no es tracta del fet que no puguem llegir profundament, sinó que cada vegada ens costa més. Per tant, la pregunta que ens sorgeix és: què podem fer per evitar-ho?
“En una època en què estem connectats 24 hores al dia i que rebem milers de missatges, llegir un llibre és un acte revolucionari: aïllar-se de tot i destinar temps per a un mateix només es pot veure així”.
Carlo Feltrinelli, president d’Anagrama i La Feltrinelli
Educar l’atenció, educar el pensament.
Com acompanyem la lectura a La Salle Bonanova
Davant d’aquest escenari, educar en la lectura és també educar l’atenció. Crear espais de lectura sense interrupcions, fomentar la lectura en veu alta, dialogar sobre els textos i donar temps per pensar són estratègies que ajuden a reconstruir la capacitat de concentració.
Llegir no és només una habilitat acadèmica: és una pràctica mental que modela la manera com pensem, aprenem i entenem el món. Per aquesta raó, a La Salle Bonanova li donem molta importància i des de la primera infància, treballant la lectura de manera adaptada a les diferents fases educatives a través del Pla Lector, una eina transversal que té com a objectiu reforçar la competència lingüística —base de tots els aprenentatges— i afavorir l’èxit escolar de tot l’alumnat.
El Pla Lector s’estructura al voltant de tres grans eixos que es despleguen de manera progressiva al llarg de l’escolaritat: aprendre a llegir, llegir per aprendre i el gust per la lectura. Aquests eixos entenen la lectura com una competència global que implica comprendre els textos, utilitzar-los de manera crítica i reflexionar-hi per créixer personalment i participar activament en la societat.
A Educació Infantil, es posa l’accent en el desenvolupament del llenguatge oral com a fonament de la lectura i l’escriptura. A través del diàleg, la lectura en veu alta, el joc lector i l’expressió lliure, els infants descobreixen la lectura com una experiència significativa i motivadora, associada al plaer i a la descoberta.
A Educació Primària, el Pla Lector es concreta en un temps diari de lectura que combina el treball de la comprensió lectora amb espais de lectura autònoma i compartida. Es promou tant la lectura funcional —vinculada a totes les àrees— com l’hàbit lector, afavorint entorns tranquils i moments d’intercanvi entre iguals.
A Educació Secundària, la lectura esdevé una eina clau per a l’aprenentatge dels continguts curriculars. Cada matèria incorpora textos vinculats al seu àmbit de coneixement i es treballa en diverses llengües, reforçant especialment la capacitat de comprendre, analitzar i interpretar textos cada cop més complexos.
El Pla Lector es complementa amb iniciatives com l’apadrinament lector, que fomenta la cooperació entre etapes, i amb el paper actiu de la biblioteca escolar, concebuda com un espai viu de recursos, descoberta i dinamització lectora.
Llegir per comprendre el món, no només per girar full
En un món que ens empeny a la rapidesa, a la superficialitat i a l’impacte immediat, la lectura profunda pot semblar un gest contracultural, un acte de rebellio, com diuen molts. Però és precisament per això que és més necessària que mai.
Llegir avui no és només llegir llibres. És saber aturar-se, pensar, discernir i construir criteri propi. És una manera de resistir la desinformació, la fragmentació i la pèrdua de sentit.
En definitiva, ser lector és una manera de posicionar-se davant del món: amb curiositat, amb esperit crític i amb voluntat de comprendre, no només de consumir informació. La lectura és una pràctica de llibertat intel·lectual.
Us convidem a llegir aquest breu text de Pep Bruno, una oda a l’efecte de la lectura. No s’en permet la còpia, per això us deixem l’enllaç.
Gràcies per haver-nos llegit fins aquí.
Fins a la pròxima lectura.
Equip de La Salle Bonanova
FONTS:
https://voib.org/2025/10/12/how-reading-affects-the-brain/
https://www.ft.com/content/d98c4695-9975-49e8-8232-f685008fb0df
https://www.rae.es/ortograf%C3%ADa/de-la-oralidad-a-la-escritura
https://epale.ec.europa.eu/es/content/la-lectura-critica-en-la-era-de-la-ia-una-competencia-esencial
Contacte
Contacta amb nosaltres
Ens agrada saber de tu
Contacte
Passeig de la Bonanova 8, 08022 Barcelona
93 254 09 50
sallebonanova@lasalle.cat
Oferta educativa
© 2023 La Salle Bonanova · Avís legal · Política de privadesa · Política de cookies · Creaescola.com