Maneres positives de dir que no

13 de novembre de 2025

Read&Think

Algun cop t’has aturat a pensar quantes vegades dius que no al llarg d’un dia als teus fills i filles? 20? 50? 100?
Evidentment, la paraula NO és una paraula fàcil. En tots els idiomes.
És una paraula que, malgrat la seva menudesa, pot tenir efectes devastadors, pot ressonar durant temps i pot evitar grans desastres també. Ben dita, en el moment exacte i de la manera correcta, pot ser molt útil (i, de fet, necessària). Però si n’abusem, perdrà la seva eficàcia i es convertirà en contraproduent i, fins i tot, perillosa.

Al Read & Think d’aquest mes, reflexionarem sobre per què és necessari dir que no i com podem fer-ho de la millor manera possible. Entendre aquests conceptes ens ajudarà a tenir una caixa d’eines educatives més rica i variada per cobrir els diferents matisos i contextos de la criança, que són molts i molt diversos.

Per què és necessari dir que no?

Dit ras i curt: dir “NO” de manera adequada té un paper fonamental en el desenvolupament emocional i social dels infants. No és una paraula negativa per si mateixa: és una eina per educar amb límits i afecte. A més, juntament amb la paraula STOP, és una de les formes més eficaces d’aturar una situació de PERILL o d’evitar travessar una LÍNIA VERMELLA (per exemple, si el nostre fill està a punt de colpejar un altre amb una pedra).

El cervell dels infants no està preparat per gestionar massa decisions; per tant, quan nosaltres vacil·lem i ens mostrem indecisos, no els ajudem a sentir-se segurs. En anglès en diuen fer un “work around”, que vindria a ser posposar la situació difícil en què l’infant es queixarà perquè no obté una cosa.
Per exemple: “Mama, vull un gelat.” “Ara no, després.” Si fem servir massa work arounds, al final el nen o nena no s’enfronta a les seves emocions ni té espai per gestionar-les, perquè no som clars amb el nostre posicionament.

Per què més serveix un NO? Doncs ajuda a fomentar la tolerància a la frustració i a afavorir l’autocontrol i la responsabilitat, perquè aprenen a esperar-se; ajuda a entendre les conseqüències (si el no ve acompanyat d’una explicació) i a desenvolupar l’empatia vers els límits dels altres.

EXEMPLE: El teu fill de cinc anys vol un joguet a la botiga. Li dius: “Avui no el comprarem, perquè ja en vas triar un la setmana passada. Si el vols, el pots demanar per l’aniversari.” El nen s’enfada, però entén que cal esperar i valorar el que ja té.

No dir que no pot ser confús per a un nen i deixa poc espai per als seus propis sentiments.
Un no amable els dona una bona raó per plorar, i un plor ben acompanyat és fonamental per al seu desenvolupament emocional. Sovint és aquest límit clar, en lloc del més vague “potser la setmana que ve”, el que permet a un nen accedir als seus sentiments.

Quan realment cal dir que no?

Tot i que l’article es diu ‘Maneres Positives de Dir No als Infants’, és fonamental entendre que una de les maneres positives és, precisament, dir que NO quan cal.

I doncs, quan cal? Com dèiem al principi, quan hi ha un PERILL IMMINENT, físic o emocional, dir NO o STOP és necessari. Sobretot en aquests moments, és important no utilitzar frases llargues, perquè l’infant no les entendrà i potser arribarem tard.
Si no hi ha un risc imminent, els NO es poden transformar o adaptar.

També és interessant, quan estem a punt de dir que no, fer-nos la pregunta: PER QUÈ DIC QUE NO? Molts NO venen condicionats per l’educació que hem rebut, però potser no hi ha cap necessitat real de dir-los.

Si hi ha una raó legítima i realment creieu que dir que no és el correcte, aleshores està bé dir-ho. Només cal donar-los suport, explicar-los-ho i assegurar-vos de dir-los què voleu que facin en comptes d’això. Aquesta explicació és clau: si no els ho diem, simplement no ho saben.

Però, com en la situació de seguretat anterior, no serveix de res dir-los què voleu que facin si estan en plena rebequeria o molt enfadats. Espereu que es calmin primer. Quan estiguin tranquils, us podeu centrar a dir-los què voleu que facin (“acariciar les orelles del gat, no la cua”, etc.).

Sovint diem als nostres fills què NO han de fer o què NO poden fer, en lloc de què SÍ han de fer o pot fer. L’ús del llenguatge és important i pot ajudar-los a entendre les coses amb més facilitat o dificultat.

Com ha de ser un NO ben dit?

D’entrada, no ha de portar ràbia ni ser cridat.
Un NO ben dit és aquell que té afecte, proximitat i empatia.
No surt de l’autoritat: no és un “No, perquè ho dic jo.”

Té comprensió, pot ser juganer, pot ser cantat, pot ser dolç.

Com diu l’Òscar González, mestre d’educació primària, assessor educatiu i director general de l’Escola de Pares 3.0:

“La disciplina és necessària i important, però en tenim un concepte distorsionat. Jo parlaria de disciplina conscient, en la qual es té en compte el nen, i l’objectiu és permetre créixer l’infant en tots els sentits. Està lluny de la disciplina tradicional, que es confon amb autoritat i amb ‘has de fer el que jo et dic’, que reclama obediència.”

L’Òscar va més enllà i explica que, si com a progenitors imposem l’obediència a base de càstigs, disciplina severa i NO, fem que l’infant adquireixi comportaments com la submissió o l’anul·lació del pensament crític, que després com a societat menyspreem.
El que volem és que els nostres fills comprenguin les conseqüències i assumeixin responsabilitats, no que obeeixin cegament.

Quins efectes negatius té abusar del NO?

Com dèiem al principi, si sempre tenim un NO als llavis, poden passar coses que faran que la nostra capacitat educativa sigui menys efectiva, i que psicològicament i emocionalment no ajudem els nostres fills a desenvolupar-se.

Si sempre diem que no, es pot produir:

Pèrdua de curiositat i iniciativa: si sempre limitem, poden deixar de provar coses.
Baixa autoestima: si no donem explicacions als nostres NO, es poden sentir rebutjats o poc valorats.
Distància emocional: si tot és NO, poden acabar sense expressar els seus desitjos i tancar-se en banda.
Dificultat per regular emocions: no aprenen a negociar, expressar desacord o trobar alternatives.

“No és necessari cridar per educar. És el mitjà que fem servir quan ja no ens queden més recursos. El crit anul·la tota possibilitat de conversa.” — Òscar González.

8 maneres positives i alternatives de dir que NO als nostres fills i filles

Un NO acompanyat d’una explicació. Quan són petits és més difícil per manca de comprensió, però a mesura que creixen esdevé essencial.
Ex.: “Ara no podem pintar perquè hem de marxar i perdrem l’autobús. I si el perdem, no podrem veure l’àvia.”
Oferir alternatives.
“Ara no podem pintar perquè perdrem el tren, però pots pintar al tren.”
“Què prefereixes, una galeta ara o tres després de dinar?”
Oferir opcions els fa sentir escoltats.
No parlar en negatiu: explica el que vols que faci.
En comptes de “No corris”, digues “Camina a poc a poc”. Com més ho practiques, més fàcil esdevé.
Comença la frase amb “Sí” i el que poden fer.
“Sí, pots menjar un gelat després de dinar.”
“Sí, pots sortir a jugar quan hagis acabat d’endreçar.”
Valida les seves emocions i empatitza.
“Entenc que vulguis un gelat ara, però anem a sopar i els gelats no es mengen abans de sopar.”
Sigues clar i concís.
“Estem a punt d’anar a dinar.”
“Endrecem les joguines quan acabem de jugar-hi.”
Fes una pregunta.
“Caram, mira quina hora és. Què creus que hauríem de fer ara?”
“Ei, mira aquestes joguines. Recordes què hem de fer amb elles?”
Guanya temps.
Si no saps com respondre, digues “Deixa’m que m’ho pensi”. Aquesta pausa ajuda també a l’infant a entendre que les coses no s’obtenen immediatament.

El ‘NO’ que evoluciona amb els nostres fills

Cada etapa necessita una manera diferent de posar límits. Adaptar la nostra manera d’expressar-los ens ajudarà a tenir un diàleg més proper i profund amb els nostres fills i filles.

Edat	Necessitats i recomanacions
3 anys	Capacitat de raonament limitada. Frases curtes i directes. Redirigir l’atenció.
5-6 anys	Entenen causes i conseqüències. Oferir opcions i petites decisions.
8-10 anys	Raonament més lògic. Conversar, negociar quan sigui possible i explicar el perquè.
Adolescència (11-18)	Busquen autonomia i coherència. Diàleg obert, respecte i confiança. Explicar conseqüències i responsabilitats.

El que NO hem de dir MAI com a pares i mares

Hi ha frases que cal evitar, tot i que sovint ens les han dit quan érem petits o les sentim d’avis i àvies. Malgrat la seva quotidianitat, tenen efectes negatius en la psicologia dels infants.

Posar etiquetes negatives. “Ets un despistat.” “Ets molt maldestra.” Les etiquetes s’enganxen i condicionen el comportament.
Fer comparatives. “La teva germana ho fa millor.” “El teu germà escolta més.” Les comparacions minven l’autoestima.
Imposar “perquè ho dic jo”. Quan imposes sense escoltar ni validar emocions, crees un futur tirà o una persona submisa.
No permetre el plor. “Va, no ploris, que no és res.” Plorar és sa i necessari. Dir “no ploris” reprimeix emocions i fa creure que plorar està malament.
Amenaçar. “Si fas això, no t’estimaré.” Aquesta frase pot ser devastadora per a un infant. Els adults hem de mantenir la calma abans de dir res així.

Com es gestiona el ‘NO’ a La Salle Bonanova

A l’escola, marquem límits, i així garantim un entorn segur, respectuós i propici per a l’aprenentatge. Aquests límits ajuden els infants a comprendre què s’espera d’ells, a desenvolupar l’autoregulació i a conviure amb els altres.

Els límits a l'escola són clars, coherents i adaptats a l’edat dels alumnes, i els comuniquem amb fermesa però també amb empatia. Quan els nostres alumnes entenen el perquè d’una norma, és més probable que la respectin i que aprenguin a actuar de manera responsable.

Els límits també els construïm a través de la relació mestre i alumne. Quan els docents estableixen vincles de confiança i respecte, poden guiar als alumnes amb més eficàcia. És important que els límits no es vegin com càstigs, sinó com oportunitats per aprendre. A través del diàleg, la reflexió i la constància, els infants aprenen a reconèixer les conseqüències de les seves accions i a desenvolupar habilitats socials que els serviran més enllà de l’àmbit escolar.

Dit tot això, hi ha una última reflexió que volem compartir. És ben cert que ens equivocarem i molt. Molt més del que ens agradarà admetre. Cridarem, i fort. I potser de vegades plorarem d’amagat perquè hem sigut un exemple nefast. Però, tot i això, ens quedarà una opció, la més valuosa de totes: demanar perdó.

Com a pares i mares, demanar perdó als nostres fills i filles és un gran regal que els hi fem, perquè els hi ensenyem el millor exemple que els hi podem donar: que tots i totes ens equivoquem i, com d’important, és saber perdonar.

Desitgem que hàgiu gaudit de la lectura d’aquest Read & Think. Fins a una altra.

Equip de La Salle Bonanova