Multilingüisme: un bitllet al món

Dir que vivim en un món interconnectat avui dia és tan evident com dir que les coses cauen quan les llencem. La qüestió és: fins a quin punt està interconnectat?

Per fer-nos una idea, segons dades oficials:

• Espanya manté relacions diplomàtiques amb uns 190 països.
  
• Comercia de forma regular amb uns 150 països.
  
• Amb Erasmus i altres programes de mobilitat estudiantil, rep estudiants d’uns 120 països cada any.
  

I això només parlant d’Espanya. Com a comparació, la Xina —un país molt gran i amb un règim força tancat— té relacions diplomàtiques amb 181 països.

Conèixer i dominar diferents llengües —i no només l’anglès— és, per tant, una eina altament valuosa per moure’s amb facilitat en un món global. De fet, la majoria de les societats són multilingües, ja sigui perquè tenen més d’un idioma oficial (Sud-àfrica en té 11) o perquè es parlen diferents llengües i dialectes en una mateixa zona geogràfica.

A La Salle Bonanova, el multilingüisme és un dels eixos centrals del nostre mètode educatiu, des de I3 fins a la universitat, fet que ens ha atorgat el reconeixement com la primera escola de Catalunya en obtenir el nivell més alt del Certificat d’Excel·lència com a Escola Multilingüe (Mastery Level), atorgat per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC).

En el Read & Think d’aquest mes parlarem sobre el multilingüisme: què és, com influeix en el desenvolupament cerebral, com es pot treballar i quins efectes positius té.

Què és multilingüisme?

Probablement, sembla obvi definir què és el multilingüisme, ja que la mateixa paraula s’expressa per si mateixa: De multi (molts) i lingüisme (del llatí, lingua) i -isme (doctrina, sistema), en resulta “sistema de múltiples llengües”.

Però és important fer un matís: es considera multilingüe aquella persona (quan es tracta de societats, es parla de plurilingüe) que pot utilitzar de manera funcional, amb diferents graus de fluïdesa, dues o més llengües. No cal que les parli o entengui perfectament, però té prou desimboltura per fer-les servir en diferents contextos de la seva vida. Com també, pot canviar de llengua segons la situació (code-switching), una habilitat cognitiva pròpia dels multilingües.

Com influeix el multilingüisme en el cervell?

Un cop aclarida la definició de multilingüisme és interessant entendre com afecta el cervell, ja que és un tema que interessa molt als científics, perquè amb la neuroimatge i altres tècniques d’escaneig del cervell, poden observar i confirmar moltes coses que abans només eren hipòtesis per manca d’una prova visual.

En termes generals, els estudis mostren que créixer amb més d’una llengua no només enriqueix la comunicació, sinó que també té efectes en el desenvolupament cerebral. Les persones bilingües presenten diferències en algunes zones del cervell vinculades a l’aprenentatge, el processament i el control del llenguatge.

En un estudi amb més de 700 infants i joves d’entre 3 i 21 anys, es va observar que els bilingües conserven més substància grisa (és a dir, menys pèrdua de teixit neuronal) a partir de la infància tardana i l’adolescència, sobretot en àrees frontals i parietals relacionades amb la planificació, la memòria i l’atenció. També es va detectar que, en l’adolescència, la connexió de fibres entre diferents parts del cervell (substància blanca) és més forta en bilingües que en monolingües.

I, de què s’encarreguen la substància grisa i la blanca? La grisa és la part del cervell on es troben els cossos de les neurones, especialment a la superfície del cervell (anomenada escorça cerebral). La substància blanca, en canvi, conté les connexions entre neurones que permeten que aquestes es comuniquin; es veu blanca perquè està recoberta de greix que aïlla aquestes connexions. 

L’ús habitual de més d'un idioma no només impacta funcions cognitives visibles, sinó també l'estructura i el funcionament del cervell. Les “activacions creuades” — quan simultàniament s'activen formes lingüístiques de diferents llengües — obliguen el cervell a gestionar interferències constants.

Realitzar aquest exercici lingüístic de forma repetida enforteix les xarxes neuronals implicades en el control cognitiu general (com l'escorça prefrontal, el cingle anterior o els ganglis basals) i afavoreix connexions més eficients entre regions distribuïdes.

El multilingüisme és el millor entrenador personal del cervell: el fa ser més ràpid, més connectat, més concentrat i més coordinat. 

Quins altres efectes té el multilingüisme?

Quan es comencen a llegir articles científics sobre els efectes del multilingüisme, el resultat és sorprenent: tots apunten que el multilingüisme afecta no només les àrees cerebrals relacionades amb el llenguatge, sinó que arriba a modelar i millorar moltes altres funcions cognitives. 

No hi ha dissidència en aquesta afirmació donada la contundència dels resultats: el multilingüisme fa que la comunicació entre les neurones sigui més eficient. Això es tradueix en molts efectius positius per a l’aprenentatge i el desenvolupament cerebral que veurem a continuació. 

Potencia les habilitats narratives i cognitives

Un estudi recent va analitzar com les pedagogies multilingües —és a dir, ensenyar i exposar els infants a diverses llengües dins de l’aula— poden influir en les habilitats narratives dels nens bilingües emergents. Els resultats van mostrar que els infants exposats a aquestes estratègies desenvolupaven històries més coherents, estructurades i expressives, tant oralment com per escrit.

Millora funcions cognitives essencials

La UCLA Health (Sistema públic de salut afiliat a la Universitat de Califòrnia) ha revelat que créixer en un entorn multilingüe pot millorar funcions cognitives bàsiques com l'atenció, la flexibilitat mental i la capacitat d'entendre el punt de vista dels altres. Els pares de nens amb i sense autisme que vivien en llars multilingües van informar que els seus fills tenien una millor capacitat per concentrar-se, comunicar-se i reduïen comportaments repetitius, en comparació amb nens de llars monolingües. 

Millora de la funció executiva

Diverses investigacions apunten que el multilingüisme afavoreix el desenvolupament de la funció executiva, és a dir, la capacitat de regular l'atenció, inhibir impulsos i adaptar-se a situacions canviants. Un estudi amb nens petits (Crivello et al., 2016) va demostrar que aquells que ampliaven més el repertori bilingüe obtenien millors resultats en tasques de control cognitiu, cosa que suggereix que l'ús habitual de més d'una llengua enforteix aquestes habilitats d'autoregulació i flexibilitat mental.

Millora la memòria i compensa desavantatges contextuals

Investigadors de la Universitat College London van analitzar dades de l'estudi SCAMP (més de 8.000 adolescents avaluats dues vegades entre els cursos 7è i 9è) i van trobar que el bilingüisme exerceix un efecte positiu sobre la memòria de treball, el processament visuoespacial i el raonament no verbal.El més rellevant és que aquests avantatges cognitius semblen ser més pronunciats en alumnes amb baix estatus socioeconòmic, cosa que suggereix que el multilingüisme podria compensar desavantatges ambientals en el desenvolupament cognitiu.

En altres paraules, els nens que creixen aprenent i utilitzant diverses llengües no només poden comunicar-se millor, sinó que el seu cervell aprèn a gestionar informació de manera més eficient i flexible.

Alguns casos espectaculars de multilingüisme

Quan una persona fa servir fluidament més de 4 idiomes, se l’anomena políglota (del grec, polys= moltes i glotta=llengua). La paraula políglota no deixa de ser un sinònim de multilingüe, però aquesta segona s’usa en àmbit més acadèmic.

La qüestió: quantes llengües es poden parlar fluidament? Si feu un petit sondeig al vostre voltant, és força comú trobar persones que parlen tres llengües (català, castellà i anglès) o 4 (català, castellà, anglès i francès o alemany). Però per trobar-ne que en parlin més de 4, un s’ha de començar a esforçar.

Doncs bé, si hi ha un límit físic per a parlar idiomes, no ho sabem, però el que sí sabem és que hi ha persones que desafien els límits del que podem imaginar que sigui possible.

Per exemple, en Powell Alexander Janulus, un políglot canadenc, ha demostrat poder parlar fluidament 42 idiomes. Va passar dues hores parlant en cadascuna d’aquestes llengües amb un entrevistador nadiu, per poder entrar al Rècord Guinness.

Ioannis Ikonomou és considerat un exemple contemporani notable de políglot: coneix 32 llengües vives, entre les quals el grec, l'anglès, l'alemany, l'italià, el castellà, el francès, l'hebreu, l'àrab, el mandarí i el bengalí. Arriba fins a 47 llengües quan en sumem les mortes, com l'eslau eclesiàstic antic. Parla 21 dels 24 idiomes oficials de la UE i és l'únic traductor intern de la Comissió Europea de confiança per traduir documents xinesos classificats.

Hi ha històries que esmenten persones que parlaven fins a 68 idiomes (com és el cas de Emil Krebs), però no en tenim proves determinants.

Llegint això, potser algú es motiva a convertir-se en políglot. Per Internet hi ha molts consells de “com arribar a ser políglot”. El que es repeteix més sovint és: no tenir por, centrar-se en l’accent, el ritme i la pronúncia i saber fer descripcions. Un políglot no ha de dominar tota la gramàtica i el lèxic d’aquella llengua, recordem la definició de multilingüe: persona capaç de fer un ús funcional d’aquell idioma.

Com treballem el multilingüisme a La Salle Bonanova?

La Salle Bonanova és un centre reconegut i certificat com a escola multilingüe per la seva aposta decidida per l’aprenentatge dels idiomes estrangers. L’anglès s’imparteix des de P3, i el francès o l’alemany s’introdueixen a partir de tercer de primària, cosa que permet que cada alumne esculli la llengua que vol cursar i la continuï fins a 2n de Batxillerat. Aquesta oferta lingüística es complementa amb el xinès, que també es pot certificar.

El projecte d’idiomes estrangers del centre es fonamenta en propostes pedagògiques adaptades a cada edat, amb l’objectiu que els idiomes estrangers siguin llengües vives, útils i necessàries, emprades en diverses situacions comunicatives del dia a dia de l’aula i de l’escola. Això es tradueix en una presència real de les llengües en activitats curriculars, extraescolars i transversals, com ara pel·lícules en versió original, teatre en anglès, retolació trilingüe als espais del centre, festivals, i monitors de parla anglesa al menjador escolar.

Una de les accions més destacades és la impartició de matèries no lingüístiques en anglès des d’infantil fins a Batxillerat, mitjançant la metodologia AICLE. 

Aquesta pràctica permet que els alumnes doblin o fins i tot tripliquin el temps d’exposició als idiomes estrangers, afavorint una immersió real i significativa. A més, el centre compta amb auxiliars de conversa d’anglès que donen suport en activitats d’audició i oralitat, treballant en grups reduïts i estimulant l’ús de la llengua entre els alumnes.

La certificació del nivell de l’alumnat en tots els idiomes que s’ofereixen (anglès, francès, alemany i xinès) es fa anualment, amb uns resultats excel·lents, molt per sobre dels estàndards establerts al país. L’escola és Centre Formador Oficial de Cambridge i promou la presentació a proves externes (Cambridge, DELF, Goethe Institut, Institut Confuci), amb percentatges d’aprovats molt elevats, especialment fins al nivell B1.

Les relacions internacionals són un altre pilar fonamental del projecte multilingüe. La Salle Bonanova manté vincles amb centres educatius d’Europa i els Estats Units, la majoria de La Salle, oferint als alumnes la possibilitat de participar en intercanvis de curta i mitja durada o en estades trimestrals d’immersió cultural i lingüística a països com França, Anglaterra, Irlanda, Alemanya, Àustria o Estats Units. L’escola treballa incansablement per eixamplar aquesta xarxa internacional i donar resposta a totes les peticions d’estades que anualment reben els alumnes.

No s’oblida la llengua castellana, que és vehicular en diverses matèries no lingüístiques a totes les etapes educatives, des d’infantil fins a Batxillerat, garantint una formació integral i equilibrada.

Tot aquest esforç i compromís han estat reconeguts amb la renovació de la Certificació Escola Multilingüe, assolint la puntuació màxima i el nivell de mestria (Mastery Level). La Salle Bonanova es consolida com un referent en multilingüisme, amb un projecte potent, integrat i en constant evolució, que prepara els alumnes per afrontar els reptes d’un món globalitzat.

Desitgem que us hagi semblat interessat aquest Read & Think i se us hagi despertat l’interès a aprendre un nou idioma.

L’equip de La Salle Bonanova

FONTS: 

http://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC7473972

https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/32691216

https://neuro.georgetown.edu/bilingual-children-may-lose-less-brain-matter-as-they-grow-up

https://www.uclahealth.org/news/release/multilingualism-improves-crucial-cognitive-functions

https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/26402219

https://www.ucl.ac.uk/ioe/news/2022/may/bilingualism-has-positive-effect-working-memory-especially-disadvantaged-pupils

https://behavioralandbrainfunctions.biomedcentral.com/articles/10.1186/s12993-019-0157-z