Un robot avança uns centímetres… i s’atura abans d’hora.
Algú diu: “oh, no funciona”.
Però a l’aula passa una altra cosa: molts es pregunten “on és l’error? què hem fet per què no funcioni?”.

Entre aquestes dues frases hi ha tota una manera d’entendre l’aprenentatge.

Vivim en un món on les màquines ja no només executen ordres, sinó que prenen decisions, processen informació i condicionen el nostre dia a dia. En aquest context, la pregunta no és només si els nostres alumnes sabran utilitzar la tecnologia, sinó si sabran entendre-la, qüestionar-la i, sobretot, construir-la amb criteri.

Al Read & Think d’aquest mes parlem sobre Robòtica Educativa: què és, què aporta i per què és molt més que una assignatura, és una manera d’aprendre a pensar.

Què és la robòtica educativa

La robòtica educativa és una manera d’aprendre a través de la construcció i programació de robots. Però reduir-la a això seria quedar-se a la superfície.

En realitat, és una metodologia que posa l’alumne davant d’un repte: fer que alguna cosa funcioni. I, per fer-ho, cal imaginar, provar, equivocar-se, ajustar i tornar a provar.

Perquè la robòtica educativa cobri vida calen les matemàtiques, la tecnologia, la física o la programació, però també altres dimensions igualment importants: la paciència, la cooperació, la creativitat i la capacitat d’acceptar l’error com a part del procés.

És la robòtica la nova assignatura bàsica?

Potser no es tracta tant de decidir si ha de ser una assignatura més, sinó d’entendre què aporta que altres disciplines, per si soles, no poden oferir.

La robòtica té una qualitat especialment valuosa: connecta coneixements. Un mateix projecte pot implicar càlcul, disseny, lògica i comprensió del món físic. El coneixement deixa d’estar fragmentat (un gran problema de l’aprenentatge capsular) i genera un nou tot, més més integrat i interconnectat. 

En la societat complexa en què vivim saber interconnectar els coneixements ens permet moure’ns amb més fluïdesa entre diferents camps, ens permet arribar a solucions on altres no arriben i a entendre els problemes des d’altres perspectives. 

Un punt clau de la robòtica educativa és com es construeix aquest aprenentatge. Poques vegades es treballa sol. Els projectes es pensen en equip, es discuteixen, es reformulen. Cal escoltar, argumentar, cedir, acordar. Navegar entre l’assertivitat i la negociació. Una capacitat transversal molt valorada per les empreses.

Així doncs, en aquest sentit, la robòtica no només ensenya tecnologia: ensenya a treballar amb els altres per resoldre problemes reals. Per tant, podem dir que més que una assignatura, és un llenguatge i, sobretot, una manera d’aprendre.

Per què és necessària avui

El context en què creixen els nostres alumnes ha canviat profundament en pocs anys i, sobretot, continua a canviar i molt ràpidament. L’automatització i la intel·ligència artificial estan transformant la naturalesa de moltes feines, assumint tasques repetitives i redefinint el valor del treball humà.

Les anàlisis recents sobre ocupació apunten en una mateixa direcció: allò que es demana cada vegada més no és tant executar, sinó pensar. Pensar amb criteri, amb flexibilitat, amb capacitat d’adaptació.

Parlem de pensament crític, de resolució de problemes complexos, de creativitat, d’aprenentatge continu. I, al mateix temps, emergeix una certa paradoxa: molts joves, tot i estar formats, troben dificultats per accedir al món laboral perquè aquestes competències transversals (saber presentar la idea amb assertivitat, tenir capacitat d’escolta, pensament analític, etc) no sempre s’han desenvolupat amb profunditat durant l’etapa formativa.

Davant d’això, la robòtica educativa ofereix un espai privilegiat: no només per aprendre tecnologia, sinó per exercitar aquestes habilitats en contextos reals i significatius. 

Tenir coneixements de robòtica és una porta cap a molts camps laborals: enginyeria, programació, automatització o recerca en intel·ligència artificial. Però, més enllà dels perfils tècnics, aporta una base que travessa professions: la capacitat d’analitzar, de crear, de resoldre problemes, la qual és molt preuada a totes les feines.

Com millora l’aprenentatge la Robòtica Educativa

Quan un alumne treballa amb robòtica, no només aprèn continguts: construeix una manera de pensar.

Aprèn, d’entrada, a ordenar el pensament. Cada acció del robot respon a una instrucció. Això obliga a estructurar idees, a seqüenciar, a anticipar. És el fonament del pensament computacional, però també d’una manera rigorosa d’afrontar qualsevol problema.

Aprèn també a crear amb intenció. Els reptes són oberts, i això activa una creativitat que no és decorativa, sinó funcional. Imaginar solucions, provar-les, millorar-les.

Al mateix temps, es desenvolupa el pensament crític. Quan alguna cosa no funciona, no es tracta de repetir, sinó d’entendre per què. Analitzar, decidir, ajustar.

La robòtica també fa emergir el valor del treball compartit. Els projectes requereixen coordinació, comunicació, confiança. L’aprenentatge es construeix entre diversos.

I, potser un dels aprenentatges més profunds: aprendre a equivocar-se. Entendre que l’error no és un fracàs, sinó una part imprescindible del procés.

Robòtica i intel·ligència artificial: on es troben?

Robòtica i intel·ligència artificial sovint es confonen, però no són el mateix.

La robòtica treballa amb màquines físiques. La intel·ligència artificial, amb sistemes que aprenen a partir de dades. Aquesta diferència es fa especialment rellevant quan pensem en els seus límits.

Sabem, per exemple, que alguns sistemes de reconeixement facial han mostrat més precisió amb persones blanques que amb persones negres, simplement perquè les dades amb què s’han entrenat no eren prou diverses. En alguns casos, això ha comportat identificacions errònies en delictes amb conseqüències greus per a l’erròniament acusat.

Aquests biaixos no són accidents: són el resultat de decisions prèvies, sovint invisibles.

La robòtica educativa, en canvi, permet fer aquest procés visible. Quan un alumne programa un robot, entén que cada decisió té un impacte. I això obre una pregunta fonamental: com volem que funcionin els sistemes que construïm?

Així, la robòtica pot ser també un espai per educar en criteri, en ètica, en responsabilitat i en mirada crítica.

És interessant apuntar que actualment, ja tenim exemples i tendències on la robòtica i la IA s’integren de manera accelerada. Els cotxes sense conductor són una realitat en diverses ciutats del món, i en els pròxims anys veurem com el transport públic personalitzat s’expandeix també per via aèria mitjançant drons. A aquests àmbits s’hi afegeix la logística, amb robots que gestionen magatzems sencers o camions autònoms que optimitzen el transport de mercaderies. Tot plegat evidencia com la combinació entre robòtica i IA està transformant profundament la manera com ens movem, produïm i organitzem la societat.

Un altre camp clau on aquesta revolució ja és palpable és el de la salut. La robòtica assistida per intel·ligència artificial permet l’ús d’exoesquelets per a la rehabilitació i la millora de la mobilitat, així com sistemes capaços d’analitzar grans volums de dades mèdiques per predir malalties abans que apareguin els símptomes i poder-les prevenir o frenar a temps. Al mateix temps, els robots de servei comencen a assumir tasques domèstiques i d’atenció a les persones, fet que obre nous escenaris professionals i socials en àmbits tan diversos com els serveis, l’assistència o l’educació.

Aquesta transformació tecnològica també canviarà profundament la manera de treballar dels enginyers i professionals de la programació. Cada vegada més, el seu paper evolucionarà cap a la supervisió, validació i millora de les solucions proposades per la intel·ligència artificial, per sobre de la programació manual tradicional. En aquest nou context, el sentit crític, l’agudesa analítica, la responsabilitat i l’ètica esdevenen competències clau. Segons un informe de Morgan Stanley, el mercat dels robots humanoides podria assolir els 5 bilions de dòlars l’any 2050 i el món podria comptar amb més de mil milions de robots humanoides convivint amb una població global creixent. La robòtica educativa, per tant, no només ensenya tecnologia, sinó que prepara els joves per comprendre, qüestionar i liderar un futur on humans i màquines treballaran plegats.

El mercat dels robots humanoides podria assolir els 5 bilions de dòlars l’any 2050 i el món podria comptar amb més de mil milions de robots humanoides convivint amb una població global creixent.
FONT: Informe de Morgan Stanley

Com treballem la robòtica a La Salle Bonanova

Robòtica a Infantil

A l’etapa d’Educació Infantil, la robòtica educativa s’introdueix com una eina per iniciar els infants en el desenvolupament del pensament estratègic i computacional a través d’una metodologia STEAM adaptada a la seva edat i desendollada. La robòtica s’entén com un mitjà per aprendre sabers transversals i per formar infants com a usuaris actius i creatius davant la tecnologia, sempre des d’una aproximació lúdica, vivencial, significativa.

Es prioritzen activitats de robòtica sense pantalla, utilitzant materials manipulatius com LEGO, Tale-Bot, mTiny, circuits senzills i jocs de seqüències, situació espacial, ordenació i lògica, sense necessitat de cap connexió digital. Aquest enfocament permet als infants comprendre conceptes bàsics de programació a través del joc i de l’experimentació directa, afavorint un aprenentatge natural i motivador.

El pensament estratègic i computacional s’introdueix a partir d’experiències prèvies de l’àmbit personal, jocs de moviment, rutines quotidianes i seqüències d’accions. Aquest treball progressiu ajuda els infants a anticipar passos, establir relacions causa-efecte i estructurar el pensament de manera ordenada, tot respectant el seu ritme maduratiu.

Finalment, el procés d’aprenentatge es tanca amb la metacognició, comprovant si les accions realitzades han donat resposta al propòsit inicial. D’aquesta manera, es valida l’assaig-error com a part essencial de l’aprenentatge, fomentant la reflexió, la presa de consciència i la construcció de coneixement des de l’experiència.

Robòtica i Lab3D a Primària

A l’etapa de Primària, la robòtica educativa i el treball al Lab3D contribueixen a una formació competencial i interdisciplinària, alineada amb el projecte educatiu de centre i el model NCA. Al llarg del curs, l’alumnat participa en activitats de robòtica, programació, realitat augmentada, realitat virtual i disseny i impressió 3D, que potencien el pensament computacional, la resolució de problemes, la creativitat i l’aprendre a aprendre, a través de reptes pràctics i una metodologia activa i experiencial.

Aquest aprenentatge es desenvolupa en un entorn cooperatiu i maker, on aprendre fent és essencial. Al cicle inicial, l’alumnat s’inicia en la tecnologia a través de la codificació amb MatataLab Studio, la realitat augmentada amb Merge Cube i el treball amb LEGO Education, construint models senzills i descobrint com la tecnologia pot aportar moviment i funcionalitat a les seves creacions. Al cicle mitjà, s’introdueixen propostes com la programació de models, la creació de projectes temàtics i la iniciació a la impressió 3D amb llapis 3D, fomentant la creativitat i l’autonomia.

Al cicle superior, els alumnes duen a terme projectes més aprofundits que integren robòtica, el treball de micro:bit, disseny 3D amb Tinkercad, impressió amb impressores 3D i realitat virtual. A través de reptes com el disseny de robots assistencials o solucions tecnològiques a problemes reals, l’alumnat desenvolupa el pensament crític, la responsabilitat social i la capacitat de treball en equip, reforçant la comunicació, l’empatia i la confiança personal.

Robòtica i Lab3D a l’ESO

A l’ESO, la robòtica i el Lab3D esdevenen una eina clau per al desenvolupament de competències tecnològiques, científiques i socials essencials per al futur. L’objectiu és que l’alumnat adquireixi habilitats pràctiques i teòriques per comprendre i transformar el món que l’envolta, tot esdevenint ciutadans crítics, creatius, responsables i compromesos. En aquest context, la robòtica, la programació, la impressió 3D i les tecnologies immersives es treballen de manera integrada, promovent la resolució de problemes reals, la innovació i el pensament crític, sempre dins d’un marc de treball cooperatiu i inclusiu.

El Lab3D d’ESO és un autèntic espai maker, equipat amb material de robòtica i programació, plaques Arduino i micro:bit, impressores 3D, eines de disseny digital, realitat virtual i augmentada, i programari especialitzat com TinkerCad. 

De 1r a 4t d’ESO, l’alumnat evoluciona des de la programació per blocs amb Scratch i MakeCode fins a la programació amb llenguatge C i Arduino, incorporant projectes de domòtica, sostenibilitat i disseny 3D, alineats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Aquest enfocament no només modernitza l’ensenyament, sinó que empodera els alumnes com a creadors de tecnologia, fomenta vocacions STEAM i els prepara per a un futur en què la tecnologia, l’ètica i la responsabilitat social aniran estretament lligades.

Robòtica a Batxillerat

A l’etapa de Batxillerat, la robòtica es treballa de manera específica a través de la matèria de Robòtica i Programació, d’acord amb el que estableix el currículum oficial vigent. Aquesta matèria permet a l’alumnat aprofundir en el pensament computacional, la programació, el control i l’automatització, integrant llenguatges de programació, sensors, actuadors i sistemes robòtics per donar resposta a reptes tècnics reals i contextualitzats.

El treball es basa en una metodologia pràctica, competencial i orientada a projectes, que connecta la tecnologia amb les matemàtiques i les ciències. Al llarg del curs, l’alumnat desenvolupa l’autonomia, la capacitat d’anàlisi, la resolució de problemes i el treball en equip, alhora que consolida coneixements tècnics de manera aplicada. D’aquesta manera, la robòtica esdevé una eina formativa clau per preparar l’alumnat tant per als estudis superiors com per afrontar amb criteri, responsabilitat i esperit crític els reptes tecnològics del món actual.

Capacitats per al demà

Potser no podem anticipar exactament com serà el món que vindrà, però sí podem intuir que demanarà decisions complexes, capacitat d’adaptació i criteri. En aquest sentit, hi ha una certa fortuna —i també una responsabilitat— en poder reconèixer ja avui la importància d’aquests aprenentatges i començar a treballar-los des de ben petits. 

Perquè més enllà de la tecnologia, el que està en joc és la manera com els nostres alumnes afrontaran un futur canviant: si amb dependència o amb autonomia i criteri, si amb por o amb eines. I és aquí on la robòtica educativa, com tantes altres pràctiques ben pensades, esdevé una oportunitat per preparar-los no només per al que vindrà, sinó per saber-hi estar.

Desitgem que us hagi agradat el Read&Think d’aquest mes.

Fins a la propera,

Equip de La Salle Bonanova