El valor de la comunitat a l’escola

El valor de la comunitat a l’escola

  • 29 de setembre de 2022

La paraula comunitat té 14 accepcions al Diccionari de Llengua Catalana [link: https://www.diccionari.cat/GDLC/comunitat ]. S’utilitza en la botànica, l’ecologia, el dret civil, la sociologia i té l’origen en el llatí communitas (cum, “amb o junts” i munus, “obligació” i “regal”).

La seva etimologia ens revela el seu poder i el seu valor. Ens està dient “Ei, que estar junts té certes responsabilitats, però sobretot, és un regal”. 

I així és. Quantes coses serien inviables sense una comunitat?

Per començar, la criança. Una criatura neix en una comunitat familiar de persones que la cuiden i l’estimen, siguin de sang o no. 

A mesura que es fa gran, amplia la seva comunitat amb l’escola, on apareixen els vincles d’amistat i els vincles d’autoritat, una extensió de la comunitat familiar que l’ajuda a començar a socialitzar. Quan es fa adulta, encara apareixen més comunitats amb les quals es vincula: la comunitat laboral, la comunitat de veïns, la comunitat de pares i mares, l’església, comunitats d’aficions, etc.

El nostre món és una constel·lació de comunitats, juxtaposades les unes a les altres, amb les seves pròpies funcions i jerarquies dins la nostra vida i amb les seves pròpies normes i responsabilitats, i els seus propis regals cap a nosaltres.

Des d’aquest breu article volem fer un incís d’atenció en la comunitat que ens ateny i pertany: la comunitat que es crea a l’escola i la importància formativa que té en la vida dels infants.

 

La comunitat a l’escola: treball en equip, inclusió, connexió i resolució positiva de conflictes.

Ara que torna a començar l’any escolar, els infants i joves es retroben amb la seva comunitat escolar: els seus amics i amigues, professors i professores.

Retroben també les seves responsabilitats envers la comunitat –el respecte pels altres–, i també els regals –experiència d’aprenentatge i creixement vital més enriquidora–.

A La Salle Bonanova entenem la comunitat com un sistema de valors i normes que educa i fa créixer els infants més enllà dels aprenentatges, aportant-los-hi les eines emocionals i actituds per socialitzar i per crear vincles perdurables i respectuosos, inspirats en els valors cristians.

Per a nosaltres és fonamental que aquest sentiment de comunitat estigui present en diferents àmbits i línies d’actuació i el treballem en quatre àrees diferents que volem destacar:

  • El treball en equip, present des de ben petits per tal de fomentar les habilitats lleugeres (soft skills) com l’assertivitat, la capacitat comunicativa, la flexibilitat mental, entre d’altres.
  • La inclusió de les diversitats i necessitats de cada infant.
  • La connexió, amb un mateix i amb els altres, fomentant valors de la interioritat, la transcendència i la reflexió.
  • Pràctiques restauratives per a la resolució i prevenció de conflictes incentivant el respecte i el diàleg, l’empatia i amb tolerància zero cap a les pràctiques discriminatòries.

El treball en equip

L’ésser humà treballa en equip des de sempre. Ja a les comunitats prehistòriques les tasques es dividien en funció dels rols i fortaleses per tal de guanyar en eficiència i seguretat per a la comunitat. En els contextos actuals de treball en equip no hi ha mamuts els quals caçar, però sí que hi ha molts problemes que s’afronten millor des de la comunitat. 

Quins beneficis té treballar en equip?

  • Es pot arribar a millors resultats, més variats i sorprenents, ja que se sumen les diverses capacitats de tots els participants.
  • Es potencia la capacitat de fer crítiques constructives, de saber donar l’opinió des de l’assertivitat, el respecte i el consens.
  • Es genera més debat, es contemplen opinions contràries, s’ha de fer ús del diàleg i de l’argumentació per arribar a bon port.
  • S’enforteixen els vincles entre els participants. 
  • Es potencien les fortaleses individuals i l’autoconfiança, ja que cada participant intenta posar el millor de si mateix/a i de vegades també ha d’aprendre tasques que desconeixia, ampliant els seus coneixements. 
  • Es desenvolupa l’habilitat de solució de problemes perquè es contemplen diverses solucions i procediments a un mateix problema.  
  • Se sumen esforços, aconseguint-se generar un sentiment de compromís.

La inclusió 

Una comunitat no inclusiva no és una comunitat positiva. Dins d’una comunitat saludable i positiva hi ha lloc per a tots i totes i aquest lloc és equitatiu, oferint les mateixes oportunitats i atencions a tots i totes.

Aquest és un valor que defineix la nostra manera d’entendre l’educació i de treballar a La Salle Bonanova.

Com és una comunitat educativa inclusiva?

  • Orientada vers el desenvolupament de les particularitats de cada persona.
  • Té en compte la diversitat de formes d’aprenentatge a l’hora de planificar i impartir l’ensenyament
  • Respecta els ritmes, capacitats i motivacions de cada individu.
  • Té cura de la diversitat de situacions, oferint a cadascú les oportunitats per al seu complet desenvolupament.
  • Ofereix una atenció personalitzada
  • Facilita que l’alumnat amb necessitats educatives especials sigui atès en l’àmbit escolar ordinari.
  • Normalitza, no és condescendent.
  • Estimula l’excel·lència en totes les persones, tenint en compte les seves diversitats. 
  • Afavoreix la convivència: fomenta compartir, ajudar-se els uns als altres, complementar-se, etc.
  • Compta amb els professionals, infraestructura i serveis per donar el suport necessari a la comunitat. 

La connexió

Per una bona convivència en comunitat és important conèixer-se a un mateix. Conèixer les nostres pors, els nostres límits, els nostres desitjos i les nostres capacitats per aportar el millor de nosaltres i crear relacions afectives de recíproc respecte. 

Per aquesta raó, a La Salle Bonanova fomentem l’educació emocional des de P3 fins a Batxillerat, creant espais per a dur a terme dinàmiques que desenvolupin la capacitat de connectar amb el nostre interior, de reflexionar, de contemplar, de ser conscients del pes dels nostres actes envers la comunitat i obrir-se al Transcendent.

Intel·ligència emocional i professorat

L’Esther Garcia Navarro és Doctora en Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona i és Formadora especialista en educació emocional, intel·ligència emocional i benestar.

En un article a l’Ara Criatures, l’Esther explica que hi ha diverses investigacions que posen de manifest la relació directa que hi ha entre les competències emocionals del professorat i determinats efectes en l’ambient a l’aula i l’aprenentatge dels estudiants. “Això per si sol -diu l’Esther- ja justifica la necessitat de formació en educació emocional del professorat perquè pugui identificar què sent i quin clima s’està generant a l’aula i pugui intervenir per canviar-lo si no és l’adequat”.

Seguint les paraules de l’Esther i de tants altres professionals, a La Salle Bonanova també donem molta importància a formar al nostre professorat en matèria d’intel·ligència i educació emocional.

Pràctiques restauratives i resolució de conflictes

Els conflictes i els problemes de relació formen part del dia a dia de la convivència a les comunitats. Allà on hi ha persones que es relacionen és normal que hi hagi moments en què les conductes d’uns molestin o causin malestar a d’altres.

A La Salle Bonanova pensem que els conflictes i les accions que dificulten la convivència poden ser oportunitats per aprendre a comportar-se millor i ser millors persones.

Com podem gestionar els conflictes per aprendre d’ells?

  • Promovent la reflexió individual sobre les pròpies accions, mantenint converses individuals o reunions amb els i les implicades en el conflicte (autors i afectats).
  • Creant un ambient d’empatia, en què no es busca tenir la raó sinó comprendre les raons de l’altre que l’han portat a actuar de certa manera.
  • Fomentant la prevenció: amb grups de conversa entre diferents membres de la comunitat on es tracten possibles temes de conflicte i es veu quines situacions o escenaris es podrien donar.
  • No utilitzar la venjança o la reacció en calent com a resposta, sinó promoure la comprensió dels danys ocasionats per crear un canvi de conducta honest i durador.
  • Actuant sobre el conflicte a la mínima que es produeix, no deixant que s’arreli i acabi creant conseqüències més profundes i greus. 
  • Implicant als adults (escola i família) per treballar conjuntament per ajudar a infants i joves a resoldre les seves diferències.

Treballant en tots aquests aspectes donem sentit a l’etimologia de la paraula comunitat: el gran regal d’estar junts i de respectar-nos mútuament.

Gràcies per llegir fins aquí, i si teniu qualsevol qüestió sobre quins altres mecanismes i procediments emprem per treballar el valor de la comunitat a l’escola, no dubteu a escriure’ns i fer-nos arribar les vostres preguntes.

L’Equip de La Salle Bonanova

CreaEscola Quality Certificate for Education Website