Hola, famílies,
Quantes vegades us heu trobat a taula com gat i gos amb els vostres fills per aconseguir que mengin allò que tenen al plat? Quantes cares d’angúnia quan han de menjar el poc estimat bròcoli?
Segurament més de les que voldríeu.
Doncs, avui us portem una sèrie d’idees recolzades per la nutricionista pediàtrica Conchi Garcia i pel Departament de Salut que us ajudaran a fer que els vostres fills mengin sa i amb ganes.
Som-hi!
Els nens treballen per mimesi: allò que veuen ho volen imitar. Per tant, si els vostres fills us veuen menjar de forma saludable, serà més natural i més automàtic per a ells i elles fer-ho també. Això no vol dir que vosaltres mai pugueu gaudir menjant quelcom “no saludable”, però diem que és millor no fer-ho davant d’ells si no volem acabar amb la discussió de “per què vosaltres sí, i jo no”.
Una altra gran manera de construir hàbits saludables a la taula és fer-los partícips del procés de cuinar. Des d’anar a mercat o cultivar els propis aliments a l’hort, fins al procés d’elaboració i màgia que és cuinar. Potser el primer dia no s’encarreguen de tallar els aliments, però es pot fer. Aquí us deixem un vídeo! És molt sa per a ells i elles aprendre a agafar responsabilitats des de ben petits que, en forma de joc i no d’obligació, els inclouen en els afers diaris de casa. A més, un altre joc familiar, pot ser que cada setmana algú proposa una recepta nova, així entre totes descobriu nous plats.
Potser no li agrada la mongeta bullida. Però: heu provat altres maneres de cuinar-la?
A continuació, algunes tècniques de cocció que us poden ajudar:
Aquest raonament és vàlid per a tots els aliments: si no li agrada d’una manera concreta, proveu-ne d’altres. Segur que d’alguna manera sí que li agrada.
Sinó sempre teniu l’opció de les cremes de verdures per amagar aquell aliment que no acaba de ser del tot benvingut.
És molt diferent dir als vostres fills: “Per berenar hi ha plàtan” que dir “Quina fruita vols per berenar?”. Esteu facilitant l’opció saludable, però també oferiu una tria, i dins la tria hi ha una sensació de llibertat i de joc que sempre és més afable que no pas la imposició.
Com més prohibim, més desig i curiositat generem. El que podem fer és diferenciar entre la quotidianitat i l’eventualitat. Per exemple: està bé que en un aniversari es mengi un pastís, però de no de forma habitual per berenar. D’aquesta manera, no hi ha prohibició, sinó freqüència.
Heu d’anar a una en família. Això inclou també als avis.
Si els vostres fills passen força temps amb els avis i àvies, és important que aquests estiguin informats dels vostres plans d’alimentació, perquè si aquests els hi donen galetes, gelats, etc. i després vosaltres preteneu fer-los portar una alimentació sense sucres, serà molt complicat, punitiu i frustrant.
Està bé que si els vostres fills passen una tarda amb els avis, aquella sigui la tarda de la xerinola i la festa, però si passen més temps, s’ha d’establir un pla d’alimentació coherent amb aquell de casa.
A l’escola creiem que l’acte de menjar va molt més enllà de nodrir-se: ens proporciona plaer, crea vincles afectius amb els altres, forma part de grans moments de celebració, però també és una de les grans qüestions que afecten les problemàtiques socioeconòmiques actuals i de futur.
Per aquesta raó, treballem l’alimentació amb una perspectiva múltiple: de nutrició, sostenibilitat i d’hàbits.
A més, seguim les recomanacions del programa PREME (Programa de Revisió de Menús Escolars a Catalunya) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
Us en fem cinc cèntims de les directrius principals que seguim.
Al menjador també oferim opcions variades, equilibrades i elaborades per nutricionistes per donar resposta a les diverses necessitats nutricionals dels nostres alumnes sota prescripció mèdica. Per aquesta raó elaborem menús adaptats per a:
El benestar mental està estretament relacionat amb l’alimentació.
De vegades, problemes d’autoestima, de seguretat, confiança poden desembocar en trastorns d’alimentació com l’anorèxia, bulímia o d’altres.
Però també, a la inversa: una mala alimentació pot representar un dèficit de vitamines fonamentals per al correcte funcionament cerebral, com és el cas de la Vitamina B12, essencial per a la producció de neurotransmissors clau, com la serotonina i la dopamina, que exerceixen un paper important en la regulació de l’estat d’ànim i la sensació de benestar. A més, la deficiència de vitamina B12 pot causar símptomes com la fatiga, irritabilitat, confusió i dificultats de concentració.
Per tal de prevenir trastorns de la conducta alimentària, seguim dues línies d’actuació:
Tot i això, com sempre diem, aquesta tasca comença a casa amb l’exemple i les bones pràctiques de les famílies. Autoestima, confiança i hàbits saludables són la millor base que podem donar als nostres fills per fer front als trastorns alimentaris.
Bé, famílies, esperem que aquests continguts us hagin resultat d’interès.
Com sempre, estem oberts a qualsevol suggeriment, idea o comentari per tal d’enriquir la conversa.
Salut i bon profit,
L’Equip de La Salle Bonanova.