Hola, famílies,

Quantes vegades us heu trobat a taula com gat i gos amb els vostres fills per aconseguir que mengin allò que tenen al plat? Quantes cares d’angúnia quan han de menjar el poc estimat bròcoli?

Segurament més de les que voldríeu.

Doncs, avui us portem una sèrie d’idees recolzades per la nutricionista pediàtrica Conchi Garcia i pel Departament de Salut que us ajudaran a fer que els vostres fills mengin sa i amb ganes. 

Som-hi!

5 consells perquè mengin sa i amb ganes

1. Sigueu el seu exemple. 

Els nens treballen per mimesi: allò que veuen ho volen imitar. Per tant, si els vostres fills us veuen menjar de forma saludable, serà més natural i més automàtic per a ells i elles fer-ho també. Això no vol dir que vosaltres mai pugueu gaudir menjant quelcom “no saludable”, però diem que és millor no fer-ho davant d’ells si no volem acabar amb la discussió de “per què vosaltres sí, i jo no”.

2. A cuinar en família

Una altra gran manera de construir hàbits saludables a la taula és fer-los partícips del procés de cuinar. Des d’anar a mercat o cultivar els propis aliments a l’hort, fins al procés d’elaboració i màgia que és cuinar. Potser el primer dia no s’encarreguen de tallar els aliments, però es pot fer. Aquí us deixem un vídeo! És molt sa per a ells i elles aprendre a agafar responsabilitats des de ben petits que, en forma de joc i no d’obligació, els inclouen en els afers diaris de casa. A més, un altre joc familiar, pot ser que cada setmana algú proposa una recepta nova, així entre totes descobriu nous plats.

3. Les verdures: de mil maneres. 

Potser no li agrada la mongeta bullida. Però: heu provat altres maneres de cuinar-la?

A continuació, algunes tècniques de cocció que us poden ajudar:

• Escaldar. És com bullir, però menys estona i en treure les verdures, se submergeixen en aigua amb gel per tallar la cocció.
• Al vapor. Manté la consistència i textura de l’aliment més intacta, com també en preserva millor les propietats nutritives.
• Estofades. Amb salsa de tomàquet, amb brou i xup i xup.
• A la planxa. Amb foc fort i pocs minuts. Es mantindran cruixents. Per acabar, oli i sal per sobre i llestos.
• Amb l’airfryer. El fregit saludable. Cruixent, gustós i divertit.
• Al forn. Aprofiteu que feu una fornada per ficar moltes verdures. Algunes poden ser escalivades, altres més cruixents, altres amb herbes… Sigueu creatius.
• Al wok. Les característiques que fan especial el wok és que distribueix uniformement i per totes les parets l’escalfor. Per cuinar al wok cal cuinar a foc molt alt, posar oli, les verdures i, quan estan daurant-se, afegir salsa de soja i una miqueta de brou i aigua. Després tapar un parell de minuts perquè finalitzi la cocció amb el seu propi vapor i llestos.

Aquest raonament és vàlid per a tots els aliments: si no li agrada d’una manera concreta, proveu-ne d’altres. Segur que d’alguna manera sí que li agrada. 

Sinó sempre teniu l’opció de les cremes de verdures per amagar aquell aliment que no acaba de ser del tot benvingut.

4. Faciliteu les eleccions saludables, però que triïn ells. 

És molt diferent dir als vostres fills: “Per berenar hi ha plàtan” que dir “Quina fruita vols per berenar?”. Esteu facilitant l’opció saludable, però també oferiu una tria, i dins la tria hi ha una sensació de llibertat i de joc que sempre és més afable que no pas la imposició.

5. Prohibir mai és la solució. 

Com més prohibim, més desig i curiositat generem. El que podem fer és diferenciar entre la quotidianitat i l’eventualitat. Per exemple: està bé que en un aniversari es mengi un pastís, però de no de forma habitual per berenar. D’aquesta manera, no hi ha prohibició, sinó freqüència. 

CONSELL BONUS: sigueu un equip. 

Heu d’anar a una en família. Això inclou també als avis.

Si els vostres fills passen força temps amb els avis i àvies, és important que aquests estiguin informats dels vostres plans d’alimentació, perquè si aquests els hi donen galetes, gelats, etc. i després vosaltres preteneu fer-los portar una alimentació sense sucres, serà molt complicat, punitiu i frustrant. 

Està bé que si els vostres fills passen una tarda amb els avis, aquella sigui la tarda de la xerinola i la festa, però si passen més temps, s’ha d’establir un pla d’alimentació coherent amb aquell de casa. 

Com treballem l’alimentació saludable a La Salle Bonanova

A l’escola creiem que l’acte de menjar va molt més enllà de nodrir-se: ens proporciona plaer, crea vincles afectius amb els altres, forma part de grans moments de celebració, però també és una de les grans qüestions que afecten les problemàtiques socioeconòmiques actuals i de futur.

Per aquesta raó, treballem l’alimentació amb una perspectiva múltiple: de nutrició, sostenibilitat i d’hàbits.

A més, seguim les recomanacions del programa PREME (Programa de Revisió de Menús Escolars a Catalunya) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

Us en fem cinc cèntims de les directrius principals que seguim.

Alimentació saludable i equilibrada

1. La reducció de productes processats. Aquests són responsables en gran manera de molts dels problemes de salut mundials com la diabetis, l’obesitat i problemes cardiovasculars. A més, a causa dels ingredients que contenen, com el sucre o glutamat monosòdic, els quals activen una resposta cerebral d’acció-recompensa, generen addicció.
2. La reducció de carn vermella. Diversos estudis han detectat relació entre el consum freqüent de carn vermella i problemes cardiovasculars, càncer, malalties cròniques, com la diabetis de tipus 2 i malalties renals, i augment de pes.
3. Consum de verdures, hortalisses i fruita diàriament. Un plat equilibrat està composat de: 2/4 de verdures i hortalisses, ¼ de carbohidrats i ¼ de proteïnes. Les fruites s’aconsella menjar-ne unes 3-5 peces al dia, preferiblement fora dels àpats.
4. Menjar fresc i cuinat per nosaltres. Al menjador de l’escola, treballem amb aliments frescos i tots els menús els elaborem cada dia a l’escola.

Mirada sostenible

1. Consum de productes de proximitat i de temporada. A Catalunya s’entén com a productes de proximitat o km 0 aquells que per arribar del lloc on es cultiven a taula, disten menys de 100 km.
2. Donació d’excedent a menjadors socials. La quantitat de menjar malbaratat a escala mundial és alarmant. Segons estimacions de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), al voltant d’un terç de tot el menjar produït per a consum humà es perd o es malgasta cada any. Això equival a aproximadament 1.3 mil milions de tones d’aliments anuals.
3. Residu Zero. Treballem intentant evitar els envasos d’un sol ús (canyetes, gots, culleres, etc.). També hem engegat un Programa d’Embolcalls Reutilitzables per l’esmorzar.
4. L’augment de la proteïna vegetal. No per una raó ideològica d’alimentació, sinó per raons de sostenibilitat. Reduir la quantitat de consum de carn contribueix a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, la reducció de la contaminació del subsòl i les aigües i la reducció de l’ús de recursos naturals com el gra o l’aigua, que es poden destinar a alimentar directament les persones en comptes dels animals.

Hàbits a taula

1. Menjar amb ordre: primer, segon i postres.
2. Les bones maneres a taula: menjar amb la boca tancada, amb una bona postura, no llençar els aliments, no es juga amb el menjar, etc.
3. Demanar les coses amb correcció i ser agraïts.
4. Acabar-se el que hi ha al plat abans de passar al següent.

Al·lèrgies, intoleràncies i dietes variades

Al menjador també oferim opcions variades, equilibrades i elaborades per nutricionistes per donar resposta a les diverses necessitats nutricionals dels nostres alumnes sota prescripció mèdica. Per aquesta raó elaborem menús adaptats per a:

• Intolerants a la lactosa.
• Al gluten.
• Altres possibles intoleràncies i al·lèrgies (fruits secs, ous, determinades proteïnes, etc.). 

Salut mental i alimentació

El benestar mental està estretament relacionat amb l’alimentació.

De vegades, problemes d’autoestima, de seguretat, confiança poden desembocar en trastorns d’alimentació com l’anorèxia, bulímia o d’altres.

Però també, a la inversa: una mala alimentació pot representar un dèficit de vitamines fonamentals per al correcte funcionament cerebral, com és el cas de la Vitamina B12, essencial per a la producció de neurotransmissors clau, com la serotonina i la dopamina, que exerceixen un paper important en la regulació de l’estat d’ànim i la sensació de benestar. A més, la deficiència de vitamina B12 pot causar símptomes com la fatiga, irritabilitat, confusió i dificultats de concentració.

Xerrades formatives i atenció personalitzada

Per tal de prevenir trastorns de la conducta alimentària, seguim dues línies d’actuació:

• Oferim xerrades sobre alimentació sana i l’acceptació del propi cos als alumnes. 
• L’equip docent està molt a sobre dels i les alumnes per tal de detectar qualsevol possible trastorn o problema amb l’alimentació, i davant la mínima sospita, es parla amb les famílies i si cal, es deriva a un expert. 

Tot i això, com sempre diem, aquesta tasca comença a casa amb l’exemple i les bones pràctiques de les famílies. Autoestima, confiança i hàbits saludables són la millor base que podem donar als nostres fills per fer front als trastorns alimentaris.

Bé, famílies, esperem que aquests continguts us hagin resultat d’interès.

Com sempre, estem oberts a qualsevol suggeriment, idea o comentari per tal d’enriquir la conversa.

Salut i bon profit,

L’Equip de La Salle Bonanova.