Què significa realment celebrar el Nadal?

Segons en quina part del món féssim aquesta pregunta les respostes variarien molt.

Si ho preguntéssim al Japó, la resposta seria passar el dia 24 amb la parella i no en família perquè és la festa dels enamorats.

I si ho preguntéssim a Mèxic, descobriríem que se celebren Las Posadas, unes festes d’origen religiós que acaben amb una pinyata i gran diversió per als més menuts les quals tenen lloc durant els nou dies abans de Nadal.

I si seguíssim preguntant, sempre trobaríem respostes que varien de nom, de data, de personatges…

Però hi ha una cosa que és comú a tots els Nadals: celebrar el goig d’estar junts i de saber que podem comptar els uns amb els altres.

No hem d’oblidar que la base del Nadal és celebrar la joia pel Naixement de Jesús, que va néixer en una establia, de manera humil i refusat pels habitants de la vila els quals no van ser ni generosos ni hospitalaris amb Maria i Josep.

Per tant, la gran pregunta és: Realment estem celebrant el renaixement de Jesús a les nostres llars i en els nostres cors, o hem caigut en un parany consumista i gens sostenible?

Test ràpid: com vius el Nadal?

Respont-te a tu mateix/a a aquestes preguntes:

1. Sents una lleugera ‘ansietat’ quan s’apropen les dates nadalenques només de començar a pensar en els regals?
2. Et sents una mica ‘obligat/da’ a seguir una tendència que no sents com a teva?
3. Et marques un pressupost per regals i sovint, l’acabes sobrepassant?
4. Et marques un pressupost per menjar i sovint, l’acabes sobrepassant?
5. Compres rotllos i rotllos de paper per embolicar?
6. Acabes comprant per comprar perquè veus que s’apropa la data i ja no saps que regalar?
7. Acabes saturat/a de tants dinars i sopars i fins i tot, amb molèsties digestives?

Si la majoria de respostes són un SÍ, el resultat és clar: el vòrtex consumista del Nadal t’ha consumit.

I és que mai millor dit, el Nadal pot acabar consumint-nos.

Consumint les nostres butxaques.

Consumint les nostres ganes d’estar amb la família.

Consumint la nostra salut, amb tants i tants àpats massa copiosos i seguits.

Consumint la nostra imaginació per fer regals que realment signifiquin quelcom.

Consumint el planeta, amb tones i tones de plàstic, de paper per embolicar i de CO2 llençat a l’atmosfera per produir els milions de regals que potser no eren benvinguts, ni desitjats.

Consumint la nostra espiritualitat oblidant el veritable origen del Nadal i allunyant-nos de l’autèntica generositat: la solidaritat.

Recordem que Jesús no va néixer en un ambient de comoditats, capritxos i malbarataments. Per tant, la celebració del seu naixement ens demana un compromís: apropar-nos a viure el nadal com el va viure la Sagrada Família. Sense despeses innecessàries i desorbitades, i amb més generositat envers qui més la necessita. 

Un altre Nadal és possible i està a les nostres mans dissenyar-lo i fer-lo realitat.

Què podem fer per gaudir d’un Nadal menys consumista i més sostenible?

• Regalar coses fetes per nosaltres mateixos: segur que tens algun hobby, sigui ceràmica, tocar el saxo o fer crochet. Quan regalem quelcom fet per nosaltres, estem fent un regal únic i irrepetible que porta el nom de la persona a qui li estem fent.
• Regalar temps: sempre ens queixem que no tenim temps per veure’ns, que no estem prou junts… doncs per què no regalar-nos temps?
• Regalar una segona oportunitat: per exemple el projecte de la Fundació Comtal ofereix als joves d’entre 14 i 21 anys que han abandonat l’escolarització, una nova oportunitat de formar-se i poder transitar cap al món laboral amb millors eines i preparació.

• Regalar comerç just: una forma de comerç que té en compte els valors ètics i mediambientals enlloc dels criteris purament econòmics. A més té com a objectiu corregir les desigualtats generades pel sistema econòmic capitalista i potenciar alternatives de consum més respectuoses. Aquí trobareu productes de comerç just de la Fundació Proide.
• Regalar de ‘mercadillo’: el que és bonic dels regals de mercats de puces o rastros és que no els pots buscar, ells et troben a tu. Se’t mostren allà mateix amb tota la seva força i connecten un record compartit amb aquella persona a aquell objecte que apareix de cop de forma quasi màgica. A Barcelona per exemple n’hi ha molts mercats de puces com el Lost&Found, el Two Market, el Flea Market o el Design Market.
• Regalar de segona mà: si ho pots trobar de segona en tan bon estat com de primera, escull segona mà. Comprar quelcom nou implica tota una cadena d’accions que deixen una gran empremta mediambiental: producció de l’objecte gastant recursos naturals, utilitzant segurament combustibles fòssils, embalatge amb plàstic i l’enviament amb més combustibles fòssils. Si ho podem evitar, li estem fent un gran regal al futur dels nostres fills i filles.
• Si compres nou, almenys que sigui local, sostenible o solidari. A The Good Shop o a Moda Impacto Positivo trobaràs un gran llistat de marques Made In Spain que fabriquen diversos productes seguint estàndards ecològics, ètics i sostenibles.
• Regala cultura. Teatre, concerts, llibres, espectacles… la cultura és un bé que no ocupa espai, però que genera moltes emocions i records.
• Regals compartits. Abans que rebre 10 regals que no saps on posar, no és millor rebre’n un que realment fa il.il·lusió? L’organització entre la família o els participants de la trobada pot ajudar a fer regals que realment siguin desitjats, a no trepitjar-se i també a estalviar.
• Qui ha dit paper de regal? Sabies que cada habitant del territori espanyol genera 4 milions de residus anualment, dels quals un 30% es produeixen en la temporada de Nadal segons l’últim estudi de l’INE. Això es tradueix en un milió de tones de paper i cartró generades durant els mesos de desembre i gener en tot el territori espanyol. Així que tuneja els teus regals amb papers de revistes, de diari, d’embalatge, amb caixes, cistelles, teles… Visca el packaging original i sostenible!

Què podem fer per gaudir més de les trobades durant aquestes festes?

• Mòbils fora de la taula: els mòbils a taula haurien de ser com els animals a taula: no benvinguts. Si un comença a posar el mòbil a taula, els altres el seguiran, és un efecte dominó i en 5 minuts tindràs mitja taula desconnectada de la trobada. Per evitar-ho, pots posar un pot o caixa a l’entrada de casa i demanar a tothom que deixi el mòbil allà. Pare Noel o el Tió en tindran cura 😉
• Aprofita per parlar amb aquella família que no veus tan sovint o amb aquella amb qui ja no creies tenir res a dir-te. De vegades pots retrobar-te amb algú que no hauries dit mai i trobar una amistat inesperada.
• Si no ets d’estar molt a taula, proposa altres activitats. Si després d’una estona de sobretaula no saps on posar-te, suggereix uns jocs en família (el de les pel·lícules i personatges amb un tros de paper i un barret ja fas), o una sortida nocturna per veure estels amb frontals, o mirar tots plegats els àlbums en família o explicar històries de por o, fins i tot, fer un concurs de collage. Si vols tenir un Nadal diferent, pren la iniciativa per aconseguir-lo. El canvi està en qui el vol crear.
• Els avis i àvies, un gran tresor. Qui pugui gaudir d’ells i elles que en gaudeixi al màxim. Com es van conèixer els avis? On vivien els pares de petits? La història familiar és important.
• Les tasques, entre tots millor. Si volem celebrar les festes, però tenim la mare o l’àvia tot el dia a la cuina, tots fem festa menys elles. Doncs que millor que repartir les tasques de cuinar (o portar cuinat), parar taula, desparar taula i netejar entre tots?
• Prioritza i aprèn a dir que no. Potser no cal anar a toooots els dinars i sopars. Hi ha més caps de setmana a l’any per veure’s amb la gent. Si només de pensar a tots els dies seguits de trobades que hi ha, ja sents ansietat, prioritza i agenda algunes per més endavant.

Desitgem que els nostres suggeriments us ajudin a gaudir més de les festes amb un esperit nadalenc més viu.

Molt bones festes,

L’equip de La Salle Bonanova